La resurrecció ha de ser pel creient un fet tan inqüestionable, que es pot dir que ja s’ha esdevingut. Cap força, ni cap poder s’hi podran oposar ni impedir que sigui una realitat. Aquesta és la tesi que avui explica Josep M. Solà davant les lectures del proper diumenge.
RESSUSCITAR SÍ, PERÒ QUAN?
El text de la segona lectura d’aquest diumenge correspon a un fragment de la carta als Efesis ( Ef 2,4-10)). La ciutat d’Efes fou el camp base de l’activitat missionera del tercer viatge de Pau. Ell no havia fundat la comunitat, però visqué tres anys en aquesta ciutat, això explica que, fa temps, s’hagués pensat que ell podria haver estat l’autor d’aquest text del Nou Testament. Alguns manuscrits ometen la referència a Efes en el començament de la carta; també s’ha pensat que es podria tractar d’una circular destinada a un grup de comunitats. Sia el que sia, la carta als Efesis és un escrit del Nou Testament, que es mou en l’òrbita dels col·laboradors de Pau, cosa evident per la presencia d’algunes de les idees fonamentals de la teologia de l’apòstol.
El text de la lectura litúrgica forma part del primer tram de la carta (cc.1-3), que exposen el pla de Déu amagat des de l’origen del món, consistent en crear el poble messiànic, on, tant jueus com grecs, formen, units amb Crist, una única comunitat, que es beneficia del favor generós i gratuït de Déu.
“Nosaltres, que érem morts al pecat, és per gràcia que hem estat salvats” (v.5). El text vol marcar molt clarament un abans i un desprès. L’abans ha quedat descrit en els versets anteriors a la lectura litúrgica: Una vida sotmesa al déu d’aquest món, que actua en els qui són rebels i que fa visquin abandonats als desigs terrenals i enduts pels seus impulsos (vv.2-3).
El desprès és que hem estat salvats, (Déu) ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat. Sorprèn que situï la resurrecció dels creients com un fet ja esdevingut. Hi ha molts passatges dels escrits de Pau en que això no és així. La carta als Tessalonicencs és l’escrit de Pau més antic que conservem, en ella (1 Te 4,16) es diu que els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. En textos posteriors, on l’apòstol exposa més elaboradament el seu pensament, es veu que aquest, pel que fa a aquesta qüestió, és el mateix. A 1Co 15,22 diu: “Per la unió amb Crist tots tornem a la vida” i en el fonamental capítol 8è de la carta als Romans llegim: “L’Esperit donarà la vida”. En el pensament de Pau la resurrecció es situa com un esdeveniment més enllà de la mort biològica i mai com un esdeveniment que ja s’ha produït.
L’afany de l’autor de la carta als Efesis en presentar la resurrecció com un fet esdevingut respon al desig de mostrar-la com una realitat inqüestionable. Res ni ningú podrà impedir la resurrecció, resultat de la salvació atorgada per la mort i resurrecció de Jesús. La resurrecció no té marxa enrere; això és el que ha de quedar ben clar pels presents i pels segles, que vindran (v.7). Els efesis van haver de superar les conviccions, molt esteses en aquella època, segons les quals poders intermedis entre Déu i la humanitat governaven el món i exercien un domini i control sobre el comportament i el destí dels humans.
Quan a 1,21 el text parla de tota potència, autoritat, poder o sobirania es refereix a aquesta mena de forces. Crist els ha derrotat i els ha deixat sense cap capacitat ni cap poder, no es poden oposar ni interferir als plans de Déu. Cap força o poder pot detenir l’obra de Déu i obra de Déu és la nostra resurrecció.
Diumenge 4art de Quaresma
18 de Març de 2012
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.