"Crear el retorn", per Josep Mª Solà

Josep M. Solà diu -comentant les lectures d'aquest diumenge que ve- que calia que els deportats a Babilònia s’adonessin de la nova gran gesta de Déu, per això el profeta els fa veure que el retorn és com una nova creació, que es produirà malgrat els pecats d’Israel.

CREAR EL RETORN

A la primera lectura d’aquest diumenge es llegeix un text, que pertany a la segona part del llibre d’Isaïes. El text litúrgic recull fragments de la segona part del capítol 43 (Is 18-19.21-22.24b-25). Aquest, juntament amb 44, 1-23 forma part d’una secció, on el tema dominat és la redempció i restauració d’Israel. Una vegada més, caldrà mirar més enllà dels versets del text litúrgic per elaborar una coherent explicació.

A la lectura litúrgica s’hi endevinen clarament dues parts: l’anunci del retorn i el retret, que Déu fa al seu poble, que no mereix els beneficis que d’ell en rep, cosa que dona a l’acció de Déu un to absolutament gratuït.

El text litúrgic comença amb la recomanació a no recordar temps passats, descrits en els versets immediatament anteriors. Es recorda la gesta de Jahvè, obrada en el pas del mar Roig. No recordar ha de servir per fixar més l’atenció en la nova gesta, que s’està forjant. Els desterrats a Babilònia són reticents a retornar al país; s’han acomodat a la nova situació i no estan per noves aventures. Parlen de les antigues grandeses d’Israel amb enyorança i resignació, per això el profeta els vol fer adonar d’una nova gesta de Jahvè: el retorn propiciat pel canvi polític produït per la caiguda de l’imperi babiloni i la pujada del nou imperi persa amb el seu rei Cir.

El text presenta el retorn com una novetat: “Faré una nova gesta, que ja comença a despuntar” (v.9). El profeta veu el retorn com una nova creació. El tema de la creació és molt present en el llibre del segon Isaïes. El Senyor és el creador de tot (44,24); creador del cel (45,18); l’actuar de Déu és creador ( 44,24); ell crea Israel (43,15) i fins i tot ha creat Cir (44,24). Que el retorn és una nova creació es pot deduir del mateix concepte bíblic de creació. A Gènesi es diu que la terra era caòtica (Gn 1,2) i la intervenció creadora de Déu no és altra cosa que posar ordre enmig d’aquest caos. Creació és el pas del caos a l’ordre. L’exili és el caos, el desordre, perquè és la terra, que no té Temple de Jerusalem, que ordeni el territori, en canvi la terra d’Israel , on el Temple actua com a referent ordenador de l’espai, és el cosmos, l’ordre. Anar de l’exili a la terra d’Israel és passar del caos al cosmos, del desordre a l’ordre i això és, amb tota la seva totalitat de sentit, una creació.

La segona part de la lectura bíblica recull el retret que Déu fa al poble d’Israel. El Déu, que s’hauria d’haver sentit carregós amb la quantitat incomptable d’ofrenes i sacrificis se sent carregós, més aviat, per la gran quantitat de pecats d’Israel. La queixa dels sacrificis no oferts apunta al temps d’abans de l’exili (evidentment a Babilònia, sense temple, no se’n podien oferir) i aquesta deixadesa en el culte és la causa de l’exili, els responsables del qual en són els qui regien el santuari, és a dir, l’alta classe sacerdotal i el rei. Davant aquesta situació deplorable, Jahvè ha decidit esborrar les faltes i no recordar-se dels pecats d’Israel. La nova gesta de Déu és per a Israel totalment immerescuda. Aquest anunci del perdó dels pecats es complementa (fora ja del text litúrgic ) amb una preciosa i poètica promesa de restauració, on hi apareix ben clar què és allò que mou Déu a afavorir el seu poble, a despit del mal comportament. Israel és el poble escollit, creat pel Senyor i format a les entranyes de la mare. Tot una predestinació, que anteposa l’amor de Déu pel seu poble per damunt de tot, i en aquest tot hi són les nacions estrangeres i les infidelitats del poble.

Diumenge 7è durant l’any

19 de Febrer de 2012

Foto: Detall de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel, on hi és representat el profdeta Isaïes.

http://www.parroquiasantjosep.org/