Xavier Cateura ens envia un escrit sobre el claretià P. Frederic Vila i Bartrolí, del que dintre ben poc es signarà el document vaticà perceptiu per a la seva beatificació a l'arxidiòcesi de Tarragona, cap al darre trimestre de l'any. Aquest és un esbós biogràfic per tal de donar a conèixer la vida d'aquest intel·lectual claretià. L'autor està enllestint acabant un extens treball sobre la seva vida i la seva obra, que es publicarà a la revista AUSA del Patronat d'Estudis Osonencs.
Frederic Vila, un claretià als altars
Frederic Vila i Bartrolí, va néixer el dia 3 de març de l’any 1884 en una de les cases més antigues de la vall de la Castanya, el Boscàs.
La Castanya és una vall situada a la vessant marítima d’Osona, baixant des del Collformic, al límit amb el Vallès Oriental, entre el pla de la Calma i el Matagalls, que pertany al municipi del Brull.
Aquest indret ja es troba documentat en un document de l’any 993. Com no podia ser d’una altra manera, una església, consagrada l’any 1082, presideix la vall i dóna nom a una parròquia sota l’advocació de Sant Cristòfol.
Fa anys aquest llogaret, avui dins el Parc Natural del Montseny, tenia moltes cases escampades per la seva orografia inclinada, on la seva gent vivia dels productes d’una terra massa inclinada i magra, del carbó, de la fusta i del bestiar.
A les masies grans hi vivia molta gent: comptant-hi la família, mossos, pastors, etc. El fill mascle més gran era l’hereu de la casa i les propietats i, depenent de l’economia de la família, les filles anaven a treballar a un altre lloc, sovint com a minyones. Algun dels fills era quasi una tradició entrava al seminari, i sovint aquest era l’únic membre de la família que sabia llegir i escriure.
Aquesta va ser l’opció que va prendre el que esdevindria un important intel·lectual claretià. Cal dir que un germà seu també va ingressar a l’Institut fundat per sant Antoni M. Claret i que tres germanes optaren per prendre l’hàbit de les Dominiques de l’Anunciata.
Frederic Vila ingressà al seminari de Vic per anar posteriorment a estudiar amb els claretians. Va ser ordenat el 1907, i l’any següent ja feia de professor d’història natural a la Universitat de Cervera fent, més tard, de professor de sagrades escriptures. El 1917 va ser destinat a Solsona com a catedràtic de ciències naturals, i més tard va ser també professor de grec i d’hebreu i de teologia moral. Durant anys va ser membre del Govern provincial de Catalunya de l’Institut del Cor de Maria.
Al llarg de la seva estada a Solsona treballà en les campanyes arqueològiques que dirigia Serra i Vilaró. A la Universitat de Cervera, renovà i impulsà el Museu d’Història Natural, a més de redactar i publicar, l’any 1923, un llibre de força repercussió: Reseña histórica de la Universidad de Cervera, reeditat l’any 1981 amb un pròleg del pare Miquel Batllori, que resulta, encara avui, una obra d’obligada consulta.
Citar aquí tots els seus llibres i escrits significaria fer una llista massa llarga. Els estius, aprofitava les vacances per ordenar i catalogar l’Arxiu Pairal, de la casa mare dels claretians, a Vic.
Durant la seva fecunda però curta vida, va col·laborar en diverses publicacions de caire religiós i històric. Va participar també en la recollida de mots per a l’Obra del Diccionari, sota la direcció de Mn. Alcover.
Dotat d’una gran voluntat i memòria, va sorprendre, segons van escriure companys seus de l’època d’estudiant, la seva intel·ligència curulla de coneixements de tot tipus, la seva tasca com a religiós i investigador, i la gran activitat cultural que va arribar a desenvolupar.
A més de ser catedràtic a Solsona i Cervera, també ho fou de la Universitat Pontifícia de Tarragona, on va ser destinat els darrers anys de la seva vida. L’any 1936 va ser cridat a Roma, però els fets d’aquell estiu impediren la seva marxa.
El 24 de juliol de 1936 va ser empresonat, primer al vaixell “Cabo Cullera”, ancorat al port de Tarragona, convertit en presó flotant. Més tard va ser traslladat a un altre vaixell presó, el “Río Segre”, on hi havia uns 300 detinguts, la majoria dels quals foren trets, en diferents etapes, per afusellar-los.
La matinada del dia 11 de novembre de 1936 fou portat a la paret del cementiri del poble de Torredembarra, on va ser executat juntament amb 23 sacerdots i religiosos que estaven presos amb ell. Agustí Duran i Sanpere, aleshores funcionari de la Generalitat de Catalunya i amic seu del temps que estava a la Universitat de Cervera, aconseguí una ordre de llibertat que arribà massa tard.
El 21 de juny de 1959 les seves restes van ser traslladades i enterrades en una capella de l’església del Sagrat Cor de Tarragona.
Frederic Vila i Bartrolí, una víctima més d’aquella absurda guerra, que tantes vides va segar i que va anorrear tot un país, figura en la Causa de Beatificació de l’arxidiòcesi de Tarragona. Està previst celebrar la beatificació a finals d’aquest any 2012 a la catedral d’aquella ciutat.
Xavier Cateura i Valls
La Castanya, 11 gener 2012
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.