Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En aquest article, el biòleg i escolapi Ramon M. Nogués contraposa l'actitud d'un científic amic seu, disposada a la revisió de teories tan assentades com les de l'Einstein (sense que això les negui) amb l'actitud d'alguns teòlegs "plens de por", com diu.

L'autor, que ha escrit darrerament sobre la relació entre ciència i religió, es fa les següents preguntes:

"¿com pot ser que creguem que sobre Déu «el que ningú no ha vist mai, com diu el Nou Testament» ja està tot dit? ¿Com és possible que les autoritats religioses pretenguin saber que «Déu vol» tal cosa o tal altra, fins a detalls tan grotescos com les determinacions de si la química anticonceptiva és o no és moralment bona, o que els rituals o disfresses medievals que adornen la litúrgia tenen caràcter intocable? ¿Com pot ser que els faci tanta por anar revisant nocions, conceptes i valoracions de l’antigor que la cultura va modelant, precisament en funció d’una proposició més ajustada i digna del que diem sobre Déu? ¿No seria millor que, quan la cultura ens demana canvis de concepció i proposició, ens alegréssim de la possibilitat estimulant d’haver de modificar les teologies perquè així es poguessin ajustar una mica més a les pobres intuïcions que podem tenir sobre Déu?"