Vés al contingut

El marc històric que donà origen al llibre dels Proverbis respon a l’intent de crear una col·lecció de textos d’estudi per contrarestar l’onada de cultura hel·lènica, segons defensa avui Josep Mª Solà en aquest nou comentari de les lectures de la litúrgia catòlica d'aquest diumenge. La dona del poema que tanca el llibre pot ser la imatge de la saviesa entronitzada al bell mig de la llar.

UN MANUAL D’ESCOLA

Desprès de les conquestes d’Alexandre el gran, aparegueren en els territoris, que havia sotmès, grans centres de cultura, d’entre els quals destacà Alexandria. Judea, que desprès de la mort d’Alexandre, passà a dependre del poder dels làgides, no restà aliena a aquest fenomen. Els governants s’esforçaren en implantar biblioteques que reunissin les grans i millors obres del moment i així divulgar la cultura hel·lènica. Així es va anar consolidant un moviment cultural, que va elaborar un cànon escolar amb obres on, entre d’altres, no hi mancaven Homer, Hesíode i Sòfocles.

Davant d’aquesta ofensiva cultural no és estrany que els jueus reaccionessin; i ho van fer en una doble direcció. Un corrent intentà entrar en diàleg amb aquesta cultura grega, però un altre organitzà una eficaç contraofensiva creant el propi cànon escolar. Així es van reunir una colla de llibres escrits en hebreu, una antologia del bo i millor de la literatura jueva del moment (al marge de la Torà i els Profetes), de gèneres literaris diferents, que serviria per a la formació escolar dels joves jueus. Són els llibres, que en l’escriptura hebrea formen part dels escrits, que en les nostres bíblies nodreixen el grup dels sapiencials. Entre aquests hi ha el llibre dels Proverbis, del que en llegim un petit fragment en la primera lectura d’aquest diumenge.

El llibre del Proverbis acaba fent un gran elogi de la dona. Enalteix la dona assenyada i prudent i ho fa amb un poema que canta l’ideal de la feminitat burgesa d’aquella època: esposa, mare i dona de la llar modèlica. La forma literària és un poema acròstic, que consisteix en que cadascun dels seus versos comença amb una de les 22 lletres de l’alfabet hebreu. La lectura litúrgica només recull 8 estrofes.

L’esposa, que aquest poema mostra, és l’equivalent quotidià, pràctic i domèstic de la figura enaltida, didàctica i publica de la Saviesa, que el llibre dels Proverbis ha presentat en els capítols 1-9. Per dir-ho d’altra manera: la saviesa fa una crida pels carrers, un pregó a l’entrada de la ciutat (2,20) i invita tothom a ser acollida, “qui acull (les meves paraules) troba la vida, són remei per a tothom”. La dona del poema és imatge de que aquella saviesa que s’oferia pels carrers, ha estat acollida i en certa manera entronitzada al bell mig de la llar i en recompensa atorga el benestar i la prosperitat a tots els de la casa, el marit, els fills i els servents. Més endavant, el llibre de la Saviesa expressarà un pensament semblant quan digui:”Vaig decidir d’endur-me-la a casa per conviure amb ella, sabent que seria per a mi bona consellera….Gràcies a ella tindré un bon nom entre la gent” (Sv 8,9s).

El poema acaba recordant la dona que venera el Senyor. Algunes versions parlen del temor de Déu. Aquest detall és propi de la literatura sapiencial, que inclou expressions, que posen tot el text amb connexió amb l’esperit dels llibres de la LLei i els Profetes. Fan que els llibres sapiencials no siguin un món a part, sinó que s’integrin en un tot harmoniós, on hi ha cabuda per aquests llibres de text, manuals d’estudi pels joves hebreus. La veneració del Senyor apareix també al començament del llibre dels Proverbis (1,7). Amb la menció del final fan com una mena de claudàtors que pretenen suggerir que tot el llibre dels Proverbis està amb sintonia amb els principis més fonamentals de la fe d’Israel.

Diumenge 33 durant l’any
13 de Novembre de 2011


http://www.parroquiasantjosep.org/

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.