Vés al contingut

(Reproduïm l'editorial del darrer número de la revista 'Crit solidari', que edita l'equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu)

Al capítol 6, verset 31 i següents de l’evangeli segons sant Marc trobem aquest episodi: Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: -Veniu, ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

És una bona font d’inspiració per aquest temps d’estiu en què, qui més qui menys, cerca uns dies i uns moments de repòs, de canvi d’activitats, de viatges i coneixences noves, en paisatges, en art, o simplement un prendre distància del treball ordinari del curs. També és un temps molt apte per la lectura reposada, per a la mirada més a fons intentant comprendre més aquest món i aquest moment tan complicat que ens toca viure. I per
a la pregària i la contemplació, aquest conversar amb Jesús mitjançant la seva paraula de tot allò que hem fet i viscut. És ben justificada la invitació d’aquest passatge evangèlic: veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.

Alhora, però, es fa difícil oblidar que la crisi econòmica i social i política que vivim continua fent estralls entre nosaltres, i que – sense amargar-nos o viure en la depressió – és ben cert que el patiment de moltes persones i famílies no fa pas vacances. Per això és ben il·lustratiu el pas següent de l’escena evangèlica que contemplàvem: Jesús veié una gran gentada i se’n compadí perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament. La dedicació de Jesús al sofriment de la gent amb prou feines admet descans. És el que ens trobem a tantes parròquies i comunitats i moviments, per camins molt diversos, en tot temps, també ara a l’estiu, ens arriba la sacsejada de tants patiments. Però tot i així, malgrat la tasca inacabable de la solidaritat, de Caritas, dels serveis socials, de la pastoral obrera, de l’atenció als immigrants, als presoners, als malalts...això no vol dir que les persones que s’hi dediquen amb tanta voluntat de generositat i encert hagin de quedar atrapades en una espiral de hiperesponsabilitat que podria esdevenir fins i tot nociva per a la tasca que caldrà reemprendre. Preveure adequadament els relleus, saber que ningú no és imprescindible, organitzar els serveis mínims necessaris, reconèixer que hi ha un temps per a cada cosa. tot això també contribueix al bon funcionament de la pastoral obrera i social.

Sempre ho han dit els grans mestres de la vida espiritual i de la salut psicològica: el més important és –en paraules de Sant Ignasi de Loiola– “que no se corrompa el sujeto”. Té un significat que va més enllà, però també inclou que allò més indispensable és que la persona trobi el seu equilibri, el seu desplegament compensat, per poder viure, treballar, servir, i també descansar, gaudir i agrair. Jesús de Natzaret també ho explicava en les seves sàvies paràboles: (Marc 4,26): Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.

Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu

www.bisbatsantfeliu.org/delegacions/p.obrera/.../110301CritSolidari_8.p…

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.