Divendres passat, tant l'Avui com El Punt, publicaven aquest article de l'exconseller Joaquim Nadal, en el que reflexiona sobre l'alegria en què s'apel·la sovint a les arrels cristianes del país que, bo i que innegables, són també prou ambivalents.
Diu Nadal que "podríem dir que Catalunya neix de matriu romana i cristiana. Però justament perquè Roma és primer pagana i després cristiana ha de quedar clar que la derivació del llatí cap al català i la cristianització del país tenen a veure amb la mateixa transformació i descomposició de les estructures imperials. L’Església és, en aquest context, primer resistent, gairebé clandestina, i després poder emergent. Catalunya es forja com a país de comtes i de bisbes. Però els comtes i els bisbes són el poder. Poder senyorial, eminent, visible, tangible. I el país es fa sota aquestes estructures de poder i també amb l’evolució dels burgs i de les ciutats i el naixement de noves estructures polítiques que, justament, volen esdevenir una falca entre els dos poders feudals. No és gens estrany, doncs ,que de la mateixa manera que el cristianisme impregna de forma intensa la vida de la societat i la condiciona, sectors de la societat es resisteixen i s’allunyen de les formes del poder i dels mecanismes de percepció i de rendes que alimenten el creixement de les grans esglésies episcopals"
"La dualitat entre el reconeixement de les arrels cristianes i les línies de pensament més laic i racionalista que se’n voldrien apartar i separar netament és constant, i s’expressa també en les actituds socials i polítiques que podrien emparar els processos desamortitzadors al segle XIX i les actituds anticlericals i la tradició de rebel·lia contra els símbols de l’Església i del poder, que tindrien una culminació dramàtica en els fets de la Guerra Civil", continua el dirigent socialista. "Aquesta dualitat és la que inspira sovint el pensament reformista i gairebé missioner d’algunes personalitats de l’Església catalana que acabaran entenent, per exemple, la gran transformació social profunda que comporta al nostre país la Revolució industrial al segle XIX. L’antagonisme ideològic s’expressa sovint des de la contraposició dels fonamentalismes extrems mentre que els sectors reformistes i progressistes acabarien entenent que sempre hi ha una síntesi possible", conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.