Aquí teniu l'article de Narcís Comadira que ahir publicava El Periódico sobre el Divendres de Cendra, la Quaresma i la seva poètica. L'autor creu que "la poètica de la quaresma és la poètica de l’austeritat. La poètica del despullament, la del silenci. La poètica de la reflexió, la de l’endinsament en un mateix. Quin pal!, diran els joves, mentre troben totes les gràcies a les filosofies orientals, al budisme i al zen. Algú ha fet molt malament els deures, a l’església catòlica. Mira que deixar-se perdre aquest tresor espiritual tan arrelat en els costums, tan ben lligat al pas del temps".
I que la Quaresma ha caigut en l'oblit. "Un oblit caigut com un pesat teló sobre aquestes coses mentre ens realcen, quan toca, en els mitjans, el ramadà. Quan comença, ens l’expliquen, en fan reportatges, com si ens el volguessin vendre. Quan comença el ramadà, és notícia. En canvi, la quaresma, que és el ramadà de la nostra cultura, es considera una nosa vella i antiquada. El ramadà mola, la quaresma no, què hi farem".
A destacar també la seva referència als poetes Maragall, Eliot o Garcés. O aquesta cita de Carner:
A l’oreig d’un fi comprendre
és el seny asserenat:
el desig es torna cendra,
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=687089&idseccio_PK=1006
l’amargor, benignitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.