Acaba de publicar-se el Missatge de Benet XVI per la pròxima Jornada Mundial de la Pau, el dia 1 de gener de 2013, amb el lema evangèlic “Feliços els qui treballen per la pau”. Un any més, el Missatge ofereix importants consideracions que són una contribució a la construcció de la justícia i la pau en el nostre món.
En aquesta ocasió, a més de recordar idees prou consolidades en la gran tradició del pensament social de l’Església, Benet XVI insisteix algunes afirmacions que han esdevingut centrals en el seu pontificat.
En primer lloc, al meu parer, la idea principal del Missatge és l’afirmació que la pau no és quelcom que pugui resultar del simple esforç humà, ni tampoc una simple recomanació moral. La pau és alhora un do de Déu i també una tasca humana.
En efecte, només quan l’home, fugint del relativisme moral (que inspira les actuals ètiques subjectivistes i pragmàtiques), fa l’esforç d’obrir-se a la transcendència i reconèixer la llei moral natural inscrita per Déu en la seva consciència pot fonamentar en aquesta llei la construcció de la convivència. Negar la veritable naturalesa de l’ésser humà, en les seves dimensions constitutives i en la seva capacitat de conèixer la veritat i el bé, posa en perill la construcció de la pau. Per això, per arribar a ser un veritable treballador per la pau, cal tenir cura de la dimensió transcendent i del diàleg constant amb Déu. És així com la persona pot vèncer tot egoisme, cobdícia, violència o desitjos de poder.
És més, la pau depèn en bona mesura del reconeixement que en Déu som una sola família, a fi de construir unes relacions interpersonals i institucionals sobre la base d’un “nosaltres” comunitari, del qual deriva el reconeixement dels drets i deures de cada persona. És així com pot realitzar-se la pau, que no és sinó un ordre social vivificat per l’amor. D’aquí també la urgència d’un nou anunci de Jesucrist, que és el primer i principal factor de desenvolupament dels pobles i també de la pau.
A partir d’aquest ensenyament, el Missatge vol subratllar que tota persona i tota comunitat (religiosa i civil, educativa i cultural) està cridada a treballar per la pau, és a dir, a treballar pel bé comú de totes les societats i en tots el nivells.
És amb aquest convicció que Benet XVI assenyala els que considera que són actualment alguns reptes fonamentals actuals per la pau en el nostre món: el respecte per la vida, des del seu naixement a la seva mort natural, el reconeixement i promoció de l’estructura natural del matrimoni sense confondre-la amb altres unions radicalment diferents; la defensa dels drets humans fonamentals i, entre ells, molt particularment la llibertat religiosa (tema del seu Missatge per la Jornada Mundial de la Pau el 2011), o el dret a accedir a un lloc de treball, sense que el treball sigui considerat una simple mercaderia; l’oposició a la ideologia del liberalisme radical i de la tecnocràcia, que erosionen la funció social de l’estat i la solidaritat de la societat civil.
Un altra exigència per la pau és, per Benet XVI, la construcció d’un nou model solidari i sostenible de desenvolupament i d’economia, estructurat tenint a Déu com a referència última i orientat veritablement al bé comú, on tinguin cabuda el principis de gratuïtat i la lògica del do, i on hi hagi una estructuració ètica dels mercats monetaris, financers i comercials, adequadament controlats per evitar perjudicis als més pobres (temes tractats en profunditat a l’encíclica Caritas in Veritate i posteriorment aprofundits pel Consell Pontifici de Justícia i Pau en un important document).
Finalment, per tal d’avançar en la construcció de la pau, el Missatge (enllaçant amb el contingut del Missatge 2012), vol també subratllar la importància d’educar per una cultura de la pau, tasca en la que té un rol fonamental la família, com també les comunitats religioses i les institucions culturals, escolars i universitàries. En aquest sentit, conclou fent una crida a desenvolupar una autèntica pedagogia dels qui treballen per la pau, que cal basar-la en una rica vida interior, referents morals clars i vàlids i en actituds i estils de vida apropiats. Cal ensenyar als homes a estimar-se i a educar-se per la pau, a dir no a la venjança, a reconèixer les pròpies culpes i avançar cap a la reconciliació, amb una adequada pedagogia del perdó. Tot això és un treball lent, que requereix una veritable evolució espiritual, una educació en els valors més alts, amb el rebuig de la falsa pau que prometen els ídols d’aquets món. Una pedagogia de la pau que implica acció, compassió, solidaritat, valentia i perseverança, i per a la qual Jesús mateix és el referent imprescindible, atès que encarna tots aquests valors fins a la donació total de si mateix.
Com cada any, des de Justícia i Pau us convidem a una lectura aprofundida d’aquest Missatge i a celebrar amb nosaltres aquesta Jornada el proper dia 1 de gener, amb una eucaristia que tindrà lloc a les 13h a la Catedral de Barcelona, presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Temàtica
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.