Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La meva felicitació de Nadal arriba tard. Si m’hagués afanyat més, potser hauria tingut llest un llibret que fóra una bona felicitació pels amics i coneguts, pels creients que estimen la Paraula de Déu manifestada en l’alegria d’un infant, i pels agnòstics que miren de portar una vida sòbria i honrada, oberta als altres. Però aquest llibre no ha estat enllestit, no ha pogut veure la llum per la Llum de Nadal, tot i que l'he donat per acabat aquest final de desembre.

I per què aquest llibret mandrós hagués pogut ser una felicitació de Nadal? Perquè no se li pot negar una última dimensió pràctica. Fàcilment es pot desprendre de la seva lectura aquesta convicció: que la persona humana tota la vida la passa fent aprenentatge d’arribar a “ser persona” en el grau més alt, tant si és creient com si és agnòstic o ateu.

Vol dir que, excepte aquells que en la vellesa perden el seny, precisament en la vellesa cal que la persona humana arribi a un alt nivell de discreció i, si pot ser de saviesa. Tant de bo, encara que tinguéssim 90 anys poguéssim contemplar com infants el Nen faixat amb els bolquers i reclinat en el pessebre; tant de bo entenguéssim el cristianisme com un procés de creixement de la persona sempre en la novetat d’una vida sòbria, honrada (justa) i religiosa (Titus 2, 12).

Ho diré vulgarment: la dimensió pràctica de la nostra fe, que podria ajudar a no viure una vellesa plena de rareses negatives sinó plena de saviesa i bondat, consisteix en això: que Crist ha vingut precisament per a estar amb nosaltres a la terra a fi que portem en Ell una vida plenament humana ... i divina. No tenim pressa per morir: podem viure amb Crist aquí a la terra, diríem amb humor, però també amb la teologia del Quart Evangeli, perquè la vida eterna ja ha començat aquí, en la nostra vida terrena.

Anem, per tant, a la veritable felicitació de Nadal que dedico especialment a tots els qui m’han felicitat i jo no els he pogut respondre encara: no trobo desig més bonic per Nadal que saludar-vos amb les paraules de l’anunci fet a Maria: “El Senyor és amb tu”. Us imagineu el que significa -de plenitud, de sentit de la vida, de centrament cara a Déu i als altres, d’alegria- que Déu hagi vingut al cor de cada un de nosaltres, com la Llum il·lumina tots els objectes que troben els seus raigs? Hauríem d’estar molt feliços que aquesta salutació, per inversemblant que sigui, sigui no obstant ben real. Que el Senyor sigui amb tu, vol dir que trobaràs camí en la teva difícil vida familiar o en el dificilíssim caminet de sortida de la crisi.

Bon Nadal, que ve el Senyor Jesús.