Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ens atansem al setembre i l’aire és més lleuger. Avui, Diumenge XXII durant el temps, l’Evangeli concentra una sèrie de frases dures: que Jesús patirà molt dels notables: grans Sacerdots, i Mestres de la Llei, i que si nosaltres hem de seguir Jesús, tindrem de negar-nos a nosaltres mateixos i agafar la nostra creu. Voldria dir que la manera actual que tenim per a dir familiarment “em nego a mi mateix” és dir que m’oblido de mi mateix, quan em dedico amb alegria i tots els cinc sentits a una fita bona que distinta del meu ego.
 
El  conjunt de les lectures, i sobretot el Salm, ens diu que en la vida té la primacia l’amor, però sovint en la vida el qui estima també sofreix. El pare i la mare el que més estimen és el seu fill, però el fill els posa en pla d’entrega des que és concebut. Quan d’esforç, de neguit i de sofriments es confonen amb el gran amor dels pares. I benaurats esforços quan el fill o la filla surten ben plantats. I encara que no en surtin!
 
La Litúrgia d’avui presenta Jeremíes com un enamorat de Déu en el qual l’amor i l’esforç que el fa sofrir són les dues cares de la mateixa moneda. 
 
1.  L’amor i el dolor a Jeremies
Jeremíes estima Déu apassionadament. Però els seus oients s’en burlen d’ell d’una manera cruel. Jeremíes és temptat: voldria no parlar més  en nom de Déu i que el deixin en pau. Però Jeremíes està fet per estimar encara que hagi de patir, i sent un gran foc –Déu que l’ha seduït—en el cor i en els ossos. Ja en té prou, però ell estima i pateix  en bé del poble. Podríem recordar que una de lesCantates de Bach, la 82, es diu precisament “Ja en tinc prou”, “Ich habe genug”
 
2.  L’amor en en el Salm 62
És una joia aquest Salm. Mireu com acaba: “La meva ànima s’ha enamorat de Vós. Em sosté la vostra ma”. Ho podem aprendre com una jaculatòria: “La meva ànima s’ha enamorat de Vós. Em sosté la vostra mà”. Com si describís l’enamorament de Déu de Jeremíes. Déu li fa costat. Està amb ell. El protegeix i el salva. Perquè on hi és Déu hi és el seu estimat.
 
Vet aquí altres joies d’ aquest Salm. “Vós sou el meu Déu: us cerco. Tot jo tinc set de Vós. Per Vós es desviu el meu cor. L’amor que em teniu val més que la vida. Perquè m’heu ajudat i sóc feliç sota les vostres ales.”
 
3.  Novament sant Pere intervé i es passa
Quan Jesús anuncia la seva passió i mort, Pere –endut per una falsa concepció del Messíes triomfant i per sentiments d’afecció humana— li diu: “No ha de ser així. Això no et pot passar a tu”. Fa com els pares que voldrien estalviar qualsevol dolor als seus fills, cosa impossible. És millor preparar-los per a aceptar l’amor i el dolor, i confiar en Déu.
La resposta de Jesús és molt forta: “Fuig d’aquí, Satanàs. No penses com Déu sinó com els homes”. (La resposta dura és perquè Pere equivoca el concepte de Messíes en donar-li un enfocament polític triunfal). Jesús el crida al realisme evangèlic.
 
Tambè Jesús té molt clar que on hi és ell hem d’estar nosaltres: “Si algú vol venir amb mí que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi”. Sant Joan rebla amb força la idea que on és Jesús, allà han de ser els seus deixebles: “Tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres esteu allà on jo estic” (Jn 14, 3). Les sarments amb el Cep, que és el seu cap. Ara sóm a la vegada en l’amor donat als  altres i en Crist que està amb el Pare del cel.