Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hi ha perspectives poc adequades per assolir la fe. Per exemple, davant de la religió, tenir la convicció prèvia –el pre-judici— que és una cosa molt dolenta o perjudicial per a les persones; o bé, sentir escàndol pel fet que Déu accepti –pensen que amb indiferència-- el mal que gravita sobre el món. O, per exemple, considerar Jesús com un gran home però no pas com aquell que ens pot comunicar la saviesa i la bondat de Déu.

En canvi hi ha enfocaments que estan molt més a prop de la fe, com és la sintonia amb la persona de Jesucrist: amb el que diu i el que fa; o bé, el fet de reconèixer que el cristianisme, tal com s’ha donat en la història, ha propiciat una educació dels humans, que --si bé ha tingut forats negres-- ha tingut una capacitat d’estructurar la persona tot inclinant-la al principi amor i obrint-la al principi esperança.

A prop de la fe està també l’actitud dels qui veient el mar o les muntanyes, pensen en Déu: toquen la fe a través del impuls vers l’eternitat i la bondat de Déu que els hi provoca el miracle de l’existència de l’univers; també és positiva l’actitud del que està d’acord amb el regim de misericòrdia (d’amor que aixeca) i que arriba a les persones, tal com el va voler instaurar Jesús; o està d’acord amb una realitat, diríem sacramental, que ens avisa comunitàriament de la proximitat de Déu en el nostre temps i en el nostre espai, cosa que constitueix el marc de l’any Litúrgic amb la successió de les festes cristianes.

Doncs bé, l’Evangeli del diumenge XIV durant el temps contempla l’actitud dels habitants de Nazaret, que s’escandalitzen de Jesús perquè el consideren tan familiar que no entenen que aquell home pugui venir de Déu i, encara menys, que Déu mateix es manifesti entre ells a través de la realitat humana d’un convilatà tan conegut.

Com pot Déu, que dista infinitament de l’home, revelar-se en el fill de Maria i parent d’una sèrie de persones del mateix Nazaret? Per això Jesús els diu que el profeta només és desconegut al seu poble, a la seva parentela i a casa seva.

A nosaltres ens podria passar quelcom de semblant si penséssim que Jesucrist va aixecar una bandera amb uns tòpics idealistes llunyans, sobre dels quals tenim a més el pre-judici que són perjudicials per a les persones.

Però la Bona Notícia de Jesús no està pas formada per tòpics idealistes sinó per la promesa, amb la conseqüent esperança, que podem estendre aquesta Bona Notícia sobre la nostra vida quotidiana, enriquida així per l’amor de Déu comunicat a nosaltres fins al punt que Crist i el Pare ens han estimat, han vingut a nosaltres i habiten en nosaltres, tal com ho ensenya l’evangeli de Joan.

Si Teresa de Jesús va dir que “entre los pucheros anda Dios”, més veritat encara és que Déu camina entre les persones i ens atreu envers Ell perquè sigui possible que nosaltres caminem en aquest món tot atansant-nos al seu Regne i a la seva voluntat d’amor.