En terres d’en Serrallonga, Sant Miquel de les Formigues

(Josep Pascual) Avui pujarem a Sant Miquel de les Formigues, el punt més alt de les Guilleries, aquesta “subcomarca natural muntanyosa molt accidentada i densa de vegetació, situada entre la Selva i la Plana de Vic i que té per principal població Sant Hilari Sacalm” (DCVB). En aquest cim, 1.204 m, en una estreta carena de blocs de granit, hi ha les restes gairebé invisibles de la capella de Sant Miquel del castell de Solterra (s. x-xv), i una creu amb tres formigues de forja al peu, ben bé de 30 cm cadascuna.

A Sant Hilari val la pena que passeu per l’oficina de turisme i recolliu la informació abundant que ofereixen sobre la vila i el seu entorn. Hi ha un munt de passejades a llocs d’interès, fonts i rieres, una de les quals és la que us convidem a fer avui.

El punt de partida de la pujada a peu és la font dels Abeuradors, a uns 7 km de Sant Hilari, en un revolt molt pronunciat de la pista que va de Sant Hilari a Santa Creu d’Horta i el Sobirà, pista coneguda també com la carretera de Villavecchia, perquè uns centenars de metres abans d’arribar a la font hi ha el trencall que porta a “el casal o castell de Villavecchia, prop del mas Joanuix, a 920 m d’altitud, obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia del 1893... Té l’aparença d’un castell d’època romàntica; conté mobles, quadres i tapisseries de mèrit, i és envoltat d’un frondós parc, on el 2 de setembre de 1898 tingué lloc una famosa entrevista entre Jacint Verdaguer i el bisbe Morgades” (GEC) –són els moments més forts de l’enfrontament que mantingueren. Compte amb aquesta pista carretera, perquè hi circulen camions de gran tonatge.

Arran de la pista i a tocar de la font dels Abeuradors hi ha un pal vertical amb un plànol de la passejada i una breu explicació de les característiques del recorregut: “Entre avets, alzines, roures, castanyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de Solterra (1.204 m), també anomenat Sant Miquel de les Formigues, permet gaudir d’una imponent vista panoràmica sobre la Selva boscosa i la topografia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del Montseny, al sud, i les cingleres del Collsacabra, al nord”. I hi afegeixo del Puigsacalm i les parets de Tavertet i el Far.

No us dono gaires detalls del camí, que és ample –gairebé una pista– fins al tram final quan esdevé un corriolet, perquè està molt ben senyalitzat sobretot a les cruïlles de camins més definits. Estigueu al cas, doncs, de les indicacions que hi ha al llarg dels 4 km de l’ascensió, que es fa suau llevat d’alguns moments i del caminoi del quilòmetre final.

El camí transcorre per bosc, en què dominen els castanyers al començament i els faigs al final, que de tant en tant tenen la companyia d’alguns pins, cirerers, alzines, roures i alguns freixes molt alts. En molts trams les falgueres destaquen en el sotabosc. Ja deveu pensar que amb aquesta mena de bosc la passejada serà molt diferent segons l’estació de l’any. Ara bé, fins i tot quan l’arbrat està esplendorós de fulles, de tant en tant podrem gaudir de vistes molt belles quan el camí és més aeri o passa per espais més oberts.

Les guies de l’Editorial Alpina, Vall de Sau/Collsacabra i les dues de les Guilleries/Collsacabra (aquestes dins la col·lecció Els camins de l’Alba) us ajudaran a situar i a conèixer molt més la passejada d’avui i el seu entorn.