Mas Franch

El projecte que proposen és de caire social i ecològic, d’una forma autogestionada, oberta al món al qual pertanyem, cap al decreixement, i sense cap ànim de lucre. Ofereixen una llar o acampar al terreny d’acampada a canvi d’ajudar i compartir un dels projectes o activitats que ells et proposen, en els quals sovint participen gent d’arreu del món. Volen ser un centre on es puguin investigar i practicar noves i diferents tècniques constructives, energètiques, agrícoles, educatives... buscant sempre la màxima raó social, el mínim impacte amb el medi i l’eficiència més alta.

Viuen d’allò que els proporciona la natura, reutilitzant materials, combinant elements naturals i aprofitant els espais i formes creades per la natura que els envolta. Disposen d’un gran hort on cullen aquells aliments necessaris per menjar i que reutilitzen per tal d’aprofitar totes i cadascuna de les sobres per fer-ne adob. Han creat una bassa natural on a l’estiu pots refrescar-te i imaginar-te que per un moment et submergeixes a les aigües d’un riu natural.

Concretament, jo hi vaig estar una setmana. Vam acampar en un terreny a prop del Mas i a canvi, vam estar cada matí col·laborant en la construcció d’una casa elaborada a partir de productes i materials tots naturals. Sembla mentida que això pugui existir, que combinant materials puguem arribar-nos a construir la nostra llar. Vam treballar de valent, fent la “massa”, pujant parets dia a dia, a poc a poc. Era un procés lent, calia tenir paciència, treballar en equip i organitzar-se.

En una setmana vam aprendre altres maneres de viure, perspectives noves sobre una mateixa realitat que fins llavors desconeixíem. Vam aprendre a viure amb menys i de manera més ecològica. No és més difícil, simplement cal plantejar-s’ho i pensar què cal fer per viure de l’autogestió, de tots aquells productes que et pot proporcionar la natura. Personalment vaig aprendre que totes les coses amaguen una explicació, un per què a partir del qual es duen a terme. Per altra banda, l’esforç, el cansament i les hores em van portar a reflexionar sobre la balança de temps invertit en l’elaboració d’una cosa i del valor i importància que després en donem, que es desequilibra totalment.

En aquests temps de crisi i de reflexió ens qüestionem si realment hi ha l’alternativa a la situació actual, i si és així, quina és. Segurament aquesta n’és una. Vivim en un món on el capitalisme i els diners ens enceguen i ens fan oblidar el valor de les coses. Oblidem els recursos que la natura ens ofereix, de la seva presència, oblidem els valors, l’esforç i el temps que s’exerceix creant-les. En aquest sentit, cal tenir fe i creure en l’alternativa. Cal ser valents i assimilar la situació. A dia d’avui, encara em sorprèn la dedicació, constància i eficàcia envers el treball que fan dia a dia. Són constructors de petits projectes i grans resultats. A poc a poc i de manera col·lectiva van construint nous recursos, nous projectes que els fan evolucionar.

Ens cal viure noves experiències que ens facin veure que hi ha alternativa, que podem viure reduint les nostres necessitats i aprofitant aquells recursos que ens ofereix el medi natural.