Vés al contingut

Seguint amb coherència expositiva el treball sobre les generacions, presentem encara una altra generació, la generació dels nens, adolescents i joves més joves, és a dir dels nascuts posem aproximadament entre 1988/90 i el 2003/05. Tenen ara mateix, any més-any menys, de 7 a 24 anys. Encara és molt d’hora per saber com serà aquesta generació, doncs molts d’ells estan vivint ara mateix les seves experiències juvenils que marcaran l’estil generacional (hipòtesi que seguim). Coneixem de prop aquesta generació, doncs es tracta de la generació dels nostres fills, dels seus amics d’escola i associacions a les que participen i, en definitiva, dels adolescents i joves que tenen com a pares a representants de la nostra generació, així que estem vivint molt a prop aquestes experiències generacionals, encara que sigui des d’aquesta percepció de pare/mare (sempre aquest fet pot distorsionar una mica la visió).

Com a tret potser específic que pot estar marcant aquests anys aquesta generació és que viuen o viuran els seus anys adolescents i juvenils ja en aquests temps de crisi econòmica. Ha canviat absolutament l’optimisme i les facilitats anteriors en tots els nivells de la societat i es viuen uns temps molt durs. No sabem si aquest fet pot alterar les experiències juvenils, potser falta perspectiva per afirmar-ho, però en tot cas potser pot donar un enfocament més realista, centrant la importància en el tenir recursos personals, i donant més importància que mai a la formació. Vull creure algunes coses d’aquests joves: que seran més vocacionals, en tenir més informació, i que entendran més la cultura del treball i de la feina ben feta.

Per ells és natural la tecnologia, ja han nascut enmig d’ella: son els nens/es de la “play station”, la “nintendo” i la “wii”, per seguir amb aquest estil juganer també de festes d’aniversari de “Xiquipark”. Als més joves se’ls anomena com a “nadius digitals”, per ells la tecnologia forma part del seu entorn de forma natural. La tecnologia en si no té perquè ser bona o dolenta. Hem de veure en els videojocs, segons ens diuen els experts, un àmbit on prendre decisions ràpides, veure les conseqüències de les decisions, corregir, adaptar-se.... I en el cas de fracàs es torna a començar la partida i cap problema: Intentar-ho, fracassar i tornar-hi, una estratègia i una altra, enfoc a resultats... Son característiques totes elles de l’emprenedoria i el lideratge. Seran aquests joves millors emprenedors i líders? La tecnologia és tan natural que molts ja tenen l’ordinador a l’escola o a la universitat com a eina habitual, i no diguem l’”smartphone” pels sms, “Tweets”, “WhatsApp”, etc. Aquesta naturalitat pot ser per ells com una vacunació respecte del fetitxisme tecnològic, i tal vegada la constatació de la major inadequació del sistema educatiu basat exclusivament en el “power point” de transmissió d’informació per part del professor. Tal vegada es vagi donant la recuperació de la tradició magisterial. Potser projecto una part dels meus desitjos, però sembla que avui ja no és tant important retenir la informació, ja que està fàcilment a l’accés i és potencialment actualitzable, sinó que passa a ser més rellevant l’experiència de com interpretar-la i com fer-la servir. Així passen a ser més importants les competències que la retenció de la informació.

Per altra banda aquesta generació a l’escola ha viscut de prop el fenomen de la immigració, doncs ha compartit aules amb els fills de la immigració d’aquells anys de bonança, de les aules d’acollida, etc. Aquesta major comprensió de les diferències de cultures, diferents tipus de persones, pot donar-los-hi ben segur una major obertura i comprensió de la diferència, la diferència real. També més sensibilitat a totes les formes de discriminació. Molts han viscut i deuen d’estar vivint, l’esforç dels seus pares, per la situació de crisi actual,... També molts han viscut i estan vivint en tipologies diferents de família: pares separats, viure amb un progenitor que té una altra parella, etc... Alguns altres provenen de situacions d’adopció internacional que va ser molt freqüent i nombrosa sobretot ja fa uns anys anys. Totes aquestes situacions són terreny abonat per les problemàtiques de vincles afectius, però també segurament la llavor per una més gran solidesa i maduresa personal a llarg termini. Això és el que els psicòlegs anomenen resiliència. Ben segur que aquesta deurà de ser una generació més resilient que la generació immediatament anterior.

Se’ls insisteix com mai, en tots els àmbits, en la cultura de l’esforç, en la importància del lideratge i l’emprenedoria. Això pot orientar el futur professional de molts, tota vegada que el sector públic, si no canvien les coses, podrà absorbir pocs representants a curt i mig termini. Han vist models d’èxit absolut i s’han emmirallat en ells: Messi, el Barça (o el Madrid, que ningú s’ho prengui malament), models d’excel·lència esportiva. Això porta a valorar la importància de l’esport, però també del talent, del sentit d’equip, de la col·laboració i del treball col·lectiu. Son valors molt positius però caldrà veure com es canalitzen en la vida social. Si poden transformar aquests models d’èxit exterior en èxit interior trobaran un estil generacional novedós, en canvi si s’emmirallen en la part d’èxit material i superficial no aportaran molta novetat... Dependrà també de com es donin al mateix temps variables que ara desconeixem, com per exemple quina serà l’evolució de la situació econòmica i com serà la seva inserció en la societat.

En definitiva aquests joves són encara més immediatistes, cosa que els pot fer centrar més i més en l’ara i aquí, i donar més importància a l’autenticitat, al que és genuí, potser tornin a valorar el que els ve de la seva pròpia tradició. És d’hora per poder-ho afirmar, tanmateix, això sí, s’han acostumat a viure en ambients i amb persones diferents. Tenen, per tant, natural consciencia del multiculturalisme i de la diferència. Saben que societat no es uniforme, que hi ha problemes, que hi ha grups, minories, dificultats,... Això pot generar actituds de respecte, de búsqueda d’una major justícia, de pacificació, també de valoració de la pròpia tradició, o pot ser també que, en alguns casos, pugui portar a problemes d’identitat. No ho sabem, però en tot cas sembla un terreny idoni per una major recerca personal. Per això volem suposar que buscaran tenir una major consciència davant les situacions i una major competència personal per abordar-les. Es formularan tal vegada més preguntes rellevants, i demanaran respostes més autèntiques. Ens agradaria que fos així, encara que ja he comentat que hi deu d’haver una part de projecció nostra.

Continuarem amb altres generacions després d’algunes entrades sobre altres temes.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.