Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Què fer davant la situació actual? Quin és el camí a seguir? Les eleccions del diumenge passat ens ha mostrat la pluralitat del nostre país i la seva fragmentació política. També ens han manifestat que el país no vol “majories excepcionals” en mans d’una única formació política. El resultat, en contra del pronòstic de les enquestes, dels mitjans públics i privats i dels seus predicadors habituals, ha obert una situació de gran complexitat que afectarà la governabilitat futura de Catalunya.
 
Si se segueix en la lògica anterior a les eleccions, apostant per un escenari “sobiranista” que comporti un referèndum en els pròxims anys, crec que CiU i ERC han d’entendre’s com sigui per governar. No és fàcil, perquè CiU és una federació de democristians i liberals nacionalistes i ERC és un partit d’esquerres radical i independentista. Ara bé, si la lògica prioritària és la “sobiranista”, els dos partits estan obligats a pactar i els seus electors probablement no entendrien un desacord.
 
D’altra banda, els ponts de CiU amb el PP estan totalment cremats. Després de dos anys d’acords puntuals a Catalunya i Espanya i d’aliances municipals i provincials entre les dues formacions polítiques, que encara es mantenen, seria impensable, almenys a curt termini, la possibilitat d’un pacte similar. Així mateix, el PSC, que continua amb la seva pèrdua de votants i amb la reducció de la seva incidència social, és malfia profundament de CiU per l’incompliment dels acords d’investidura signats fa dos anys i per la recent deriva “sobiranista” de la coalició nacionalista. En tot cas, sembla evident que el debilitament electoral de CiU hauria de comportar una aliança política sòlida amb alguna o algunes formacions polítiques per assegurar una estabilitat futura.
 
Ara bé, en aquest escenari de fragmentació electoral i de gran crisi econòmica i social, quina és la principal prioritat a què han de respondre les forces polítiques? L’escenari real i, en certa mesura excepcional, obliga a fer una política d’unitat per aixecar i afermar el país. Cap a on?

És possible un govern de coalició d’unitat catalanista per fer front a la crisi i respondre a les reivindicacions d’autogovern?