Vés al contingut

La setmana passada, una dona de cinquanta-tres anys es va suïcidar al municipi basc de Barakaldo quan una comissió judicial anava a desnonar-la del seu pis. La dona quan va veure la comitiva judicial que venia cap a casa seva i que trucava al seu pis, amb tota la sang freda els hi va obrir la porta, va agafar una cadira, es va acostar al balcó i es va llançar al buit des d'un quart pis. Va morir a l'acte. Segons el Departament d'Interior basc la víctima es deia Amaia Egaña i era la dona d'un ex-regidor socialista de Barakaldo, José Manuel Asensio, i ella també havia estat ex-regidora socialista d’una població veïna de Baracaldo, d’Eibar, i era una amiga íntima de l’ex-lendacari Patxi López.

Fa dues setmanes, un veí de Burjassot, a valència, també es va llançar des del balcó de casa seva quan l'anaven a desnonar. Quan va arribar al pis una comissió judicial, acompanyada de la policia local, per desallotjar la família de casa seva, l'home va saltar, des d'un segon pis, i va patir ferides de gravetat.

I un altre home de cinquanta-quatre anys de Granada es va suïcidar just abans de ser desnonat. El 2007 havia formalitzat una hipoteca de 240.000 euros que ja no podia pagar. Tot això són un rosari de desgràcies produïdes pels desnonaments. La causa primera, evidentment, és la crisi econòmica. En aquest cas la crisi que es despenja directament de la bombolla immobiliària que va viure el nostre país, que primer el va portar a l’èxit i que ara l’ha enfonsat en la misèria. Però, després de la crisi econòmica ha vingut la crisi social que afecta ja a amplis sectors de la nostra societat que no poden afrontar el pagament de les fortes hipoteques i que, alhora, el retorn del pis ja no els hi és la garantia de no haver de continuar pagant una gran part de la hipoteca, atesa la gran devaluació de les propietats immobiliàries.

Però, després de la crisi econòmica i de la crisi social, ara venen tot un seguit de crisis personals que són imparables i que destrossen les vides de moltes persones. No és gens estrany que una dona que veu que té greus dificultats econòmiques per arribar a final de mes i que també es veu obligada a deixar el seu pis pensi que la seva vida ja no té cap sentit ni cap possibilitat i es vegi abocada a desaparèixer del món... a tirar-se pel balcó! És realment trist!

És per això que Càritas aquesta mateixa setmana ha fet pública una nota informativa en la que demana urgentment solucions per a aquests casos, com molt bé s'informava des dea la nostra "Catalunya Religió", ja que no s’ha cansat de denunciar “reiteradament el creixement escandalós de famílies afectades per la greu problemàtica dels desnonaments, i pel retard vergonyós en l’adopció de mesures que abordin d’arrel el problema”. Però, mentrestant, Càritas Diocesana de Barcelona diu que ha triplicat les ajudes en matèria d’habitatge entre els anys 2007 i 2011, passant de 500.000 a 1,5 milions d’euros. Han estat ajudes per evitar la pèrdua de l’habitatge o d’un sostre de famílies en situació econòmica greu, que des del 2011 s’ha ampliat amb el Servei de Mediació en Habitatge (SMH) que des del mes de setembre del 2011 ha atès ja a 900 famílies -és a dir, a prop de 3.500 persones. En 350 casos han trobat una solució al seu problema.

I així ho expliquen en una extensa nota que Càritas ha emès aquesta setmana en la que recorden els arguments que ha anat repetint durant aquests darrers anys per posar “fre immediat a la sagnia d’exclusió social que s’està generant pels problemes de pagament dels habitatges i que no ha trobat un aturador oportú i just en cap de les iniciatives que fins avui han estat adoptades pel Govern”. Càritas insisteix en donar una “segona oportunitat i un rescat financer a les famílies” ja que només “destinant un 1,5% dels fons obtinguts pel Rescat dels Bancs (pel FROB) permetria salvar dels desnonament a 30.000 famílies”. També s'exigeix amb urgència la reforma de la legislació sobre l’endeutament de les famílies i es considera que les propostes aprovades el passat juliol per unanimitat pel Parlament de Catalunya “constitueix una base òptima per accelerar l’aprovació del nou marc legislatiu estatal que les famílies necessiten de forma urgent”. Una vegada més Càritas denuncia que el veritable problema és la inexistència d’una política d’habitatge i d’oferta d’habitatge de lloguer a preus socials, per sota dels 200 euros mensuals, i amb durades dels contractes d’un mínim de 10 anys”. Paral·lelament, reclama una moratòria immediat dels desnonaments.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.