Vés al contingut
La situació de crisi generalitzada ens ha comportat algunes paradoxes al voltant del consum. La primera d’elles, que fa referència sobretot al passat, és la constatació dels diversos impactes de la «cultura del consumisme». Alguns d’ells són de caire negatiu com l’esquerda entre classes socials o entre països i, també, l’endeutament. D’altres tenen a veure amb un important desplegament del sistema productiu i la creació de riquesa. El segon, molt relacionat amb el nostre present, és la tensió entre la necessitat del consum –perquè hem de viure i garantir una certa producció– i, alhora, la no-extralimitació d’aquest consum –perquè tant els recursos personals com els naturals són ben limitats–. Ara bé, hi una qüestió urgent i important en l’àmbit del futur immediat. ¿És possible mantenir i fer créixer la incipient cultura del «consum responsable»?
Comparteixo un breu i senzill decàleg al voltant del «consum responsable» en els contextos de la crisi i, també, davant unes dates tradicionalment consumistes. 1) Cercar la proporcionalitat entre l’objecte de consum i la seva finalitat –quantes vegades constatem un fort desequilibri!–; 2) Sempre que sigui possible tenir un coneixement bàsic de la qualitat de les matèries primeres, dels processos de producció implicats, de les condicions dels treballadors que han intervingut; 3) Prioritzar productes amb «valor afegit» –els productes provinents del comerç just, de proximitat, d’entorns familiars, de models empresarials d’economia social o els derivats i participants en projectes solidaris–; 4) Ser conscient que el «consum responsable» no sempre és el més barat i que, per tant, és legítim el modular la compra amb dues tipologies del mateix producte per anivellar la nostra cistella; 5) Reconduir els habituals obsequis i regals en el marc del «consum responsable»; 6) Potenciar l’austeritat com a actitud personal i col·laborar en una segona «redistribució d’aliments» mitjançant entitats concretes; 7) Escollir productes d’ús i servei personal però amb possibilitats de ser compartits; 8) Controlar i contrarestar l’actitud impulsiva –sigui la pròpia o la dels pròxims– davant el consum; 9) Comprometre’s amb una actitud proactiva per desemmascarar la publicitat enganyosa; 10) Considerar la durada dels objectes de motiu de compra, el cost de manteniment, la despesa energètica per al funcionament i l’aprofitament en el seu reciclatge.
El consum responsable pertany a l’òrbita cultural, la qual cosa significa informació, criteris, hàbits, etc. Els processos culturals són complexos i llargs però avui més que mai el consum responsable es un enorme aliat per transformar el nostre món.

Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1730, de 18 de novembre de 2012, p.12

Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.