Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
Diumenge dipositaré el meu vot per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2012. No penso votar en blanc ni deixar passar l’ocasió d’expressar el meu compromís social i polític a través de l’exercici democràtic de la consulta. Hi ha moltes coses que no m’agraden (campanyes de la por, difamacions, mentides, hipocresies, falses promeses —especialment d’aquells que saben que no guanyaran ni governaran—, insults, enganys, manipulacions…), però descarto qualsevol superioritat moral com a premissa de convivència. Estic en el mateix tauler d’escacs que tots els altres i des del meu lloc vull jugar la partida fidel a la meva consciència personal i al meu desig de buscar el bé comú.
Què hi ha en joc en aquestes eleccions? Fonamentalment, tres coses. Primera, l’atenció a les persones. M’he adherit a manifestos que van en aquesta línia i que ara no desenvoluparé. Segona, el dret a decidir. Encara no estem parlant d’independència o de continuar com fins ara. Aquí tenim el primer parany. Siguis independentista o no, creus que es pot fer un referèndum sobre el futur de Catalunya? La composició del Parlament que surti de l’escrutini d’aquesta nit reflectirà la posició democràtica a favor (o no) del dret a decidir. N’hi ha que juguen amb l’ambigüitat, però ja els coneixem. Els formatgets a les pantalles de la televisió recolliran la resposta. És el primer pas. Si guanyen els sobiranistes, el procés haurà de resoldre el tipus i la legalitat de pregunta, enfrontar-se a l’oposició «per terra, mar i aire» que es trobarà a l’Estat (polític, mediàtic, funcionarial, militar, jurídic…). Si no guanyen, hauran d’encaixar el resultat de les urnes i esperar temps millors. Tercera, la governabilitat de Catalunya en aquesta nova etapa, sigui de transició cap al nou model, sigui d’encaix en les estructures periclitades, sorgides a l’empara d’una Constitució a l’ombra de les baionetes en la seva redacció i amb l’amenaça del 23F en la seva interpretació. En el cas que guanyin els sobiranistes, la lluita entre els partits victoriosos poden dinamitar el seu triomf nacionalista, fer inviable el dret a decidir i impossibilitar el procés de la independència. Una majoria absoluta del partit guanyador, amb la voluntat d’implicar el màxim d’adhesions, pot facilitar les coses. En aquest cas excepcional, podria ser que els inconvenients fossin menors que els riscos. Si els que no creuen en el dret a decidir neutralitzen els seus adversaris, Catalunya pot ser escombrada del mapa si es mantenen els comportaments dels últims decennis.

Sigui com sigui, avui no és la fi sinó el començament d’una nova etapa. Caldrà reconstruir els ponts que s’han enderrocat de manera irresponsable en cas que vulguem resoldre els conflictes de manera pacífica i democràtica. L’insult s’ha imposat a la seducció i recompondre les relacions, si hi ha interès per les dues parts, serà una tasca gegantina.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.