Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El passat cap de setmana, el prestigiós periodista del diari Il Corriere della Sera, Luigi Accattoli, va donar una sessió sobre "La tasca d'informar sobre religió a diaris no confessionals" en el marc del Postgrau en Comunicació Institucional i Religió a l'Era Digital de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Accattoli és un dels grans periodistes especialitzats en periodisme religiós i, de manera molt especial, en informació sobre el Vaticà. Ha seguit de manera precisa i meticulosa l’evolució de l’Església catòlica i n’ha donat una informació i opinió acreditades en un dels principals diaris italians.
 
Per Accattoli, el periodisme religiós viu uns moments difícils. A més de la competència ferotge entre els mitjans i la crisi de la premsa escrita –derivada de la digitalització de les xarxes– que afecta el conjunt dels mitjans de comunicació, la informació religiosa en els mitjans generalistes es troba cada dia en una situació de major marginalitat. Progressivament, els grans mitjans van reduint l’espai de la informació religiosa. No obstant, la informació religiosa encara representa un àmbit important i significatiu en alguns mitjans de comunicació.
 
Em va interessar de manera particular la seva mirada acurada de la situació de l’Església. Des del seu observatori privilegiat, Accattoli ens va apuntar dos elements interpretatius del moment actual i futur: en primer lloc, el procés d’universalització de l’Església catòlica. A més d’Amèrica Llatina, en aquests darrers trenta anys l’Església s’ha desenvolupat amb força en els continents d’Àfrica i Àsia. Aquesta presència cada vegada més significativa i arrelada en aquests continents està impregnant, i transformant, el mateix caràcter catòlic –universal– de l’Església. Aquesta universalització anirà incorporant experiències i vivències de fe d’altres continents i cultures que enriquiran el conjunt de l’Església.
 
En segon lloc, Accattoli va insistir molt en la força del papat com a símbol i referent del cristianisme. El Papa no és només un referent intern de l’Església catòlica, sinó que cada dia més està convertint-se en el referent ecumènic del conjunt del cristianisme. En un món com el nostre, marcat per la comunicació de masses a través de la televisió i de les xarxes, el seu lideratge espiritual, compatible amb una major col·legialitat, el converteix, insisteix, en un factor d’unitat i d’identificació dels cristians.

Dues reflexions que crec que poden ajudar-nos a projectar el futur de l’Església més enllà de les dificultats i limitacions que vivim cada dia. La seva experiència i la seva mirada serena i esperançada ens van apuntar camins de futur i d’esperança.