S’estimen

(Ramon Masachs) Volen viure junts, fer una vida en comú, viure al mateix sostre. Això és el que passa: en Pau i en Jordi s’estimen. Prou que les seves mares i pares han hagut de fer el procés d’acceptació d’aquesta realitat. I com estimen els seus fills! Jo tampoc no he pas d’explicar el procés que he hagut de fer amb persones properes a mi -amics, coneguts i estimats-, que també s’han sentit alliberats quan han fet el pas de dir-ho i viure-ho amb tota la normalitat que han pogut.

En Pau i en Jordi tenen, a més, fe. Com la que tinc jo i pots tenir tu. Se senten seguidors en Jesús, creients, i han viscut aquesta fe dins la nostra església, un d’ells fa temps que el conec. Feien grup i s’ajudaven a viure-la. S’havien allunyat, com molts, d’aquesta nostra església perquè no els deixava espai, ni pensament, ni conducta lliure ni coherència.

S’han fet grans. Han trobat parella, la seva. La que s’estimen, amb la que volen fer projecte comú. Ho regularitzen perquè troben una societat que els reconeix. Volen també, dirigir-se a Déu i donar gràcies de la seva estimació que viuran juntament amb la família i els amics. L’Església però, no els dóna cap dret, cap sagrament ni cap forat on poder dirigir-se a Déu. Busquen un espai i algú que els parli de Déu, que sigui una referència. Em coneixen, em demanen fer una pregària d’acció de gràcies. En parlem. Conec la parella de l’altre, conec la seva fe profunda, conec alguns amics, em fan conèixer la família... Davant d’aquestes ganes de posar-se davant Déu i donar gràcies, amb cants, joia de la família i amics, els ofereixo l’espai que els puc proporcionar, i jo també participar-hi. Quan preparem la pregària, “veig tanta fe” (com deia Jesús) que els ofereixo convertir aquella pregària en una eucaristia, ben preparada i participada per tots.

Ens trobem en la celebració. Pares i mares, amics i amigues, família i alguna mare que tampoc hagués pensat res de semblant per als seus fills, però que una vegada acceptat són tan felices que només pot ser motiu de donar gràcies. Al voltant d’una tauleta petita, amb el pa i vi, i al voltant, les persones que s’estimen. No fem res més que expressar la nostra estima, compartir la nostra fe, expressar els nostres desigs de bona voluntat...

No, no us equivoqueu: no estem celebrant cap sagrament de l’església que no ens deixa fer. Estem celebrant estimació i fe, família i amics, unió i compartir....al voltant de Jesús (“allà on hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allà hi sóc jo”), i érem més de tres, us ho asseguro.

Vaig acabar llegint la lletra de la cançó que es va fer servir en una trobada de catequesi aquest curs del bisbat de Girona, que diu així:

JESÚS T’ESTIMA

Deixa’t estimar per Jesucrist. Seràs lliure.
Ell t’estima tal i com tu ets. Seràs jove.
Ell t’accepta sempre. Et coneix molt bé.
Deixa’t estimar per Jesucrist.
Cerca amb alegria Jesucrist. Seràs lliure.
Ell t’espera des de fa molts anys. Seràs jove.
Ell no et classifica. Mai no et jutjarà.
Cerca amb alegria Jesucrist.

PERQUÈ JESÚS T’ESTIMA.
JESÚS CONFIA
QUE SERÀS CAPAÇ
D’ESTIMAR COM ELL. (x3)

Fes conscient que Ell ha ressuscitat. Seràs lliure.
Fes conscient que sempre és vora teu. Seràs jove.
T’ha donat la vida. Ha mort a la creu.
Fes conscient que Ell ha ressuscitat.
Cal que tu esdevinguis Jesucrist. Seràs lliure.
Cal que estimis tots els teus germans. Seràs jove.
Fes-ho amb senzillesa i amb humilitat.
Cal que tu esdevinguis Jesucrist.

Ramon Masachs és capellà a la Parròquia de Poblenou (Pineda de Mar)