La por que la visceralitat nacionalista domini les nostres vides, amb potència, irracionalitat i arrogància.
La por que els mitjans de comunicació i els estirabots nacionalistes de signe espanyolista i de signe catalanista em canviïn la percepció amable de molts espanyols, que també formen part de la meva identitat i que sento i vull propers. I que ni són del PP ni de la Conferència Episcopal.
La por que ens manipulin la nostra història, uns i altres, més del que ja ho està.
La por que tots plegats acabem refugiant-nos en la demagògia abandonant la complexitat de les coses.
La por que tot allò en què he posat l’ànima amb voluntat cohesionadora salti pels aires perquè l’ambient s’enrareixi fins a fer impossible la convivència.
La por que els temes socials, en plena crisi, quedin ofegats sota les banderes en benefici dels de sempre, d’aquí i d’allà.
La por que els treballadors acabem barallant-nos com a gats al partit, al sindicat, al veïnat, mentre la màquina sense ànima del mercat ens fa perdre bous i esquelles sense esma per respondre.
La por que el meu partit (ICV), on ja tenim per costum escindir-nos plens d’entusiasme, torni a fer-ho.
La por que els corruptes, com sempre, continuïn amagant els seus delictes sota la bandera.
La por que ens fem cada dia una mica més insolidaris.
La por que la cultura catalana esdevingui excloent amb la gent d’altres parles i altres orígens com ja fa temps que va passant.
La por que el nacionalisme no s’ocupi de la cultura catalana, sinó, com fins ara, només de posar-la a l’aparador.
La por que el sentiment independentista i nacionalista no es canalitzi cap a un projecte polític sòlid i amb capacitat de consens. L’experiència de l’Estatut no va anar gens acompanyada d’unitat,al contrari.
La por que davant la provable duresa de la confrontació amb Espanya, la gent quedi molt més decebuda del que ja està, perquè la il·lusió és gran, però no sé si l’assumpció de riscos també ho és.
La por al feixisme espanyol i català, a la xenofòbia i a les reaccions violentes.
La por que la independència respecte a Espanya no contempli en absolut la independència respecte als mercats i ens convertim en un casino més.
La por que un divorci forçat d’Espanya comporti una pèrdua definitiva de drets socials (els fons de la Seguretat Social, les caixes...). Espanya amb o sense independència sempre és un bon pretext i en qualsevol cas si algú s’ha d’empobrir no seran les classes benestants.
La por que els que estimem la cultura que es fa a Catalunya però que no som independentistes ni nacionalistes acabem rebent de totes bandes (com els va passar, a la guerra civil, als republicans cristians).
I la por que a les Esglésies canviem l’Evangeli per la pàtria.
Entenc que tots els pobles tenen dret a expressar la seva voluntat de sobirania. Però a mi ni m’agrada ni em sembla oportú ni em fa feliç.
Amb o sense independència, crec que cal continuar lluitant sense defugir conflictes per coses que, al meu parer, són molt valuoses:
Perquè el català pugui desenvolupar-se plenament en un context de diversitat cultural.
Perquè Catalunya i la resta d’autonomies encaixin de manera més satisfactòria per a tothom en el context espanyol i europeu.
Perquè Europa deixi d’estar segrestada per l’economicisme.
Per no perdre el sentit autocrític ni el pluralisme.
Per arribar a una societat més igualitària sense discriminacions de cap mena.
Per una política transparent i participada, amb la imprescindible transformació dels partits i de les institucions
Perquè l’art i la cultura estiguin a l’abast de tothom.
Per garantir els drets laborals, educatius, sanitaris, socials.
Per conservar l’entorn natural
Per desenvolupar una economia productiva, sostenible, autònoma i raonable
Per permetre als joves accedir a feines dignes.
Per reduir el consum de tonteries i especialment de tonteries tecnològiques.
Per promoure la solidaritat i la pau entre els pobles
... I per tantes altres coses
Mercè Solé és militant d’ACO
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.