Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Fa quatre anys, em trobava a Chicago durant aquella màgica nit en què Barak Obama fou elegit president dels Estats Units d’Amèrica. Semblava impossible! Després d’un mandat desastrós –recordem la guerra d’Iraq i la crisi bancària internacional– els Estats Units començaven una etapa diferent: un demòcrata afroamericà que representava l’Amèrica desgraciada i marginada aconseguia arribar a la presidència! Jo tinc un record inesborrable d’aquella nit única que vaig tenir la sort de viure.

Han passat quatre anys. Obama –malgrat les ferotges crítiques que ha viscut durant el seu mandat per part del Partit Republicà, de la seva facció Tea Party, i del canal Fox News– ha estat reelegit aquest dimarts. Romney ha reconegut ja la seva derrota. No obstant la victòria d’Obama, sembla que els republicans mantindran el control de la cambra baixa. El Senat continuarà en mans demòcrates. El fet que la cambra baixa continuï en mans republicanes obligarà Obama a haver de negociar els grans temes de país amb ells. L’equilibri de poders, ja dissenyat en la Convenció de Filadèlfia fa més de dos-cents anys, ha estat un factor clau en l’enfortiment de l’experiment americà i en la continuïtat de les seves institucions.

La victòria, per segona vegada, d’Obama, en opinió meva, és una gran notícia per als americans i per a tots nosaltres. Amb Obama al capdavant, el món ha viscut una distensió internacional notable. Amb Obama al capdavant, l’economia americana ha començat a recuperar-se després de trobar-se un país quasi en runes. Amb Obama al capdavant, es donarà prioritat a un govern més sensible i proper a tots aquells que es troben en els marges del ferotge individualisme competitiu de l’economia americana, que ha comportat que els Estats Units sigui un dels països més desiguals del món, amb més de 46 milions de pobres. Amb Obama al capdavant –i en aquest darrer mandat– espero que s’afavoreixi i s’assenti una governança del món que permeti establir mecanismes de regulació internacional en aquelles àrees que han desbordat els estats-nació i, de manera especial, en el camp de les finances internacionals.

Honestament, crec que aquest matí el món respira més serenament. Ara, ens cal un president Obama més actiu en l’escena internacional, precisament per revisar l’actual i insuficient marc de governança internacional i per treballar per a la sostenibilitat –en totes les seves dimensions– del món.