Vés al contingut

Tot just acabo d’arribar de València, i em demanen que us faci cinc cèntims, del primer “Congreso Nacional de Pastoral Juvenil”. Tot i que no tenia subtítol oficialment, tot el congrés va girar entorn al tema de la nova Evangelització.

Com es nota que ens fem grans, doncs ja em oblidat que de congrés ja se’n havia fet un!, o serà que aquell era estatal, i aquest ha estat nacional? Tal vegada l’haguessin pogut qualificar com a internacional, doncs les grans aportacions innovadores vingueren de fora: Sentinelle del Mattino (Itàlia); Cursos Alpha (Anglaterra); etc.

No us explicaré ara el contingut de les ponències del cardenal, arquebisbe i bisbe (les teniu totes penjades a la web del congrés), ni les ressonàncies (tot i que no estan penjades), ni les moltes experiències presentades, sinó que us vull compartir les meves sensacions com a dona adulta laica que col·labora en la pastoral de joventut d’una diòcesi catalana, i congressista.

Com a dona, agraeixo profundament a l’organització que hi hagués una dona presentant una ressonància (la Madre Prado). S’agraeix que la CEE tingui clar que també cal l’aportació femenina (de les religioses), en la reflexió sobre la nova evangelització.

Com a adulta, em feia una certa recança anar al congrés, doncs s’adreçava a joves entre 18 i 35 anys. Però un cop allí ja se’m esvaí la recança, doncs de “joves joves”, no n’hi havia pas massa.

Com a laica estic absolutament satisfeta al veure que l’església confia en nosaltres per desenvolupar el projecte de la nova evangelització. Com ens explicava el delegat de pastoral juvenil de Getafe “cal que els laics participin en les tasques organitzatives i logístiques de la pastoral, per a que els preveres puguin fer de preveres”. Gràcies per encomanar-nos i recordar-nos la nostra missió en l’església.

Com a membre d’una diòcesi catalana, no puc estar res més que profundament agraïda per les quatre paraules de benvinguda que ens van adreçar en la nostra llengua els joves que feien la presentació, així com el detall del cardenal Osoro, que en la pregària de l’acte d’acollida, ens va recomanar que cadascú reses el Parenostre en la seva llengua materna.

I com a congressista dir-vos que tot i que no havia torns de paraules després de les ponències, tampoc els vam trobar a faltar, doncs el que s’havia dit, era inqüestionable!. L’organització només va fallar en alguns petits detalls, com que no hi havia acreditacions de preveres suficients i vam haver de “reciclar” les que hi havia per a laics,....

Em sap greu no poder-vos explicar la gran experiència d’evangelització que van fer pels carrers de València, el dissabte al vespre, els joves menors de 30 anys. Jo vaig anar a sopar amb els joves de la meva delegació, i quan vam acabar de sopar a les dotze i quart, vam anar a la catedral, però en aquelles hores ja s’havia acabat tot, ja estava tot tancat i barrat. Serà que la joventut de València surt “de marxa” més aviat que la d’altres contrades...

Carmina Pueyo i Grassa. Lleida.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.