Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Arran de la publicació d’un llibre sobre la nova evangelització he rebut invitacions a parlar d’aquest tema amb diversos grups de persones. Com que havia observat que les actituds adoptades davant aquesta iniciativa del Papa eren molt diferents, he considerat oportú no caure en la temptació de limitar-me a exposar el que jo en penso, que era precisament el que se m’havia demanat. El que he fet ha estat suscitar un debat sobre la nova evangelització a partir d’uns pensaments exposats pel cardenal Walter Kasper, uns pensaments senzillament provocadors.

Les persones que hi havien acudit amb la intenció d’escoltar una conferència teòrica, després de la qual podrien manifestar la seva conformitat o la seva disconformitat sobre les tesis exposades pel ‘ponent’, han quedat força descol·locades quan, en la pràctica, s’han trobat impel·lides a manifestar la seva pròpia opinió sobre la nova evangelització i sobre els motius que la justifiquen. 

Aleshores he observat un fenomen molt interessant. Els qui havien adoptat una actitud crítica davant la proposta d’una nova evangelització s’han vist obligats a callar quan s’han adonat que la seva manera de concebre aquesta iniciativa pastoral no tenia res a veure amb les idees exposades el cardenal Kasper, amb les quals estaven plenament d’acord, encara que els dolgués: per motius diversos, tots explicables, al llarg de les darreres dècades, l’Església no ha fet bé els ‘deures’, i ara ha de ‘recuperar’. És a dir, la nova evangelització no és una mirada enrere, sinó l’expressió raonada de la voluntat de fer un pas endavant que implica una profunda conversió de les persones, les institucions i les estructures de l’Església.

M’ha semblat que tant els qui han intervingut en les converses exposant la seva opinió personal, com els qui no s’han manifestat, en acabar sortien amb la mateixa sensació: ara entenc de què va això de la nova evangelització. Quan tenim l’oportunitat de reflexionar sobre la finalitat de l’Església, que no és altra que evangelitzar, i sobre el que ha succeït en ella i en la societat, no és gaire difícil que tots arribem a la mateixa conclusió: cal una nova evangelització. I, també, una constatació: n’hem de parlar a fons i reflexionar-hi seriosament per tal de prendre decisions responsables.