La investigació té valors?

Aquesta complexitat és tal que no és suficient ser metge o doctor en medicina, per exemple, a més cal ser especialista en un determinat camp, i cal ser també expert en una subàrea per poder fer aportacions rellevants.

La investigació és un procés sistemàtic, organitzat i objectiu, el propòsit és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda. M'agradaria destacar algunes de les característiques de la investigació que poden ajudar a acostar-nos a les seves motivacions de fons:

És a dir, que el que és vàlid per a un és vàlid per a tots, independentment de la raça, la religió o la cultura. La ciència constitueix un element comú a les cultures del món, pertany a tota la humanitat. La disponibilitat per escoltar i acceptar idees dels altres, i també per canviar les pròpies en funció de les evidències que se'ns ofereixen. L'obertura és imprescindible per a la generació de nou coneixement i perquè fructifiqui la creativitat.

Avui ja no es pot concebre l'avanç de la ciència amb investigadors aïllats que no siguin capaços de treballar en equip amb els seus propis col · laboradors o amb col·legues ubicats en altres centres o en altres països. La ciència es basa en un insaciable desig de conèixer i comprendre. La curiositat ens empeny a no deixar de posar preguntes sobre la taula ni deixar de buscar respostes a les mateixes.

La ciència promou la recerca de proves i l'avaluació contínua del coneixement. En ciència s'ha de qüestionar tot, és imprescindible l'honestedat i l'interès per trobar la veritat. Una altra de les característiques de la ciència és la provisionalitat. Aquesta resulta ser una característica essencial del coneixement científic. Pot fins resultar incòmoda davant esquemes de certesa, permanència i immobilisme, però la realitat ens mostra l'evolució del coneixement al llarg del temps.

Molt relacionat amb això hi ha la necessitat de matisos que requereix de major qualitat en les afirmacions. La incertesa de resultats o el marge d'error són qüestions habituals per on avança la ciència i tenir-ho en compte és imprescindible.

Dubtar de tota conclusió que un mateix formula començant immediatament a buscar els seus punts febles és essencial en la ciència. La ciència és crítica amb ella mateixa, i també ha d'estar oberta a la crítica per part de la societat en general.

La necessitat de revisió contínua i la possibilitat permanent de millorar obliguen a una actitud d'inconformisme i emprenedora, a la valoració i assumpció de riscos en la innovació, assumint els experiments fallits com

passos imprescindibles i útils d'un procés.

És la base per buscar causes i motius dels fenòmens. Respon a la necessitat de considerar antecedents i conseqüències de cada assumpte objecte d'anàlisi.

I finalment, destacar també la creativitat que és clau en la investigació, per buscar solucions a problemes divergents, i per establir relacions originals, proposar hipòtesis, inventar i dissenyar lleis, crear models, teories, procediments, mètodes ...

Totes aquestes característiques, en el nostre cas, cristal·litzen al voltant de la HOSPITALITAT, valor central de l'Ordre, amb el qual també a través de la investigació es contribueix al desenvolupament ia la millora del benestar de la nostra societat. Entenem l'Hospitalitat com la capacitat d'acollida de la manca de coneixement per aportar solucions als problemes i al sofriment de tantes persones que pateixen alguna malaltia sense més esperança que la que la ciència pugui avançar prou com per aportar noves alternatives. La missió d'aquells que col · laborem en l'avanç de la ciència en aquesta institució es concreta a contribuir a la millora de la salut i el benestar de les persones tenint en tot moment present el nostre compromís ètic i la nostra orientació científica i social.

Emili Bargalló

Director Fundació Sant Joan de Déu