Vés al contingut

Un indicador ben evident de la progressiva descristianització de la nostra societat és l’oblit dels sants, fins i tot en els àmbits cristians. Els sants cada cop són menys coneguts, menys recordats, menys llegits, menys celebrats, cada cop tenen menys presència pública. Cada cop s’utilitzen menys els seus noms per anomenar les persones. Cada cop s’usen menys per denominar noves poblacions, institucions, espais, carrers, iniciatives i els seus noms, considerats un anacronisme, són sovint substituïts per evitar tota connotació cristiana o religiosa.

Un diada com la d’avui ens convida a prendre novament consciència de l’increïble poder transformador dels sants i santes. Les seves obres grandioses han estat immensament fecundes i els seus fruits encara perduren en innombrables realitats humanes i eclesials. El seu testimoni és encara inspirador i promotor d’iniciatives i de vides lliurades per amor a Déu i a Jesucrist en favor de la societat, en favor d’altres persones i en favor dels més febles. Farien bé les col•lectivitats civils que per raons històriques els tenen per patrons, de mantenir-los com a referència pel seu valor universal.

Els sants han contribuït decisivament a fer visible Jesucrist en la història i a fer possible i creïble la fe. No coneixeríem Jesucrist i l’Església no seria res sense l’obra i la santedat de Maria, de Magdalena, de Sant Joan Baptista, dels apòstols o dels evangelistes o Sant Pau. Però és també difícil imaginar què seria l’Església sense Sant Jeroni o Sant Antoni, o sense Sant Benet, Sant Agustí, Sant Bernat, Sant Francesc d’Assís, Santa Clara, Sant Tomàs d’Aquino, Santa Teresa de Jesús, Sant Ignasi de Loyola, Sant Joan Bosco.... o sense tants i tants altres sants més propers, la vida i circumstàncies dels quals coneixem força bé. Algú s’ho pot imaginar? A tots ells, doncs, devem d’alguna manera la fe que hem rebut. La seva vida és la prova que el seguiment de Jesús és humanament possible i que es pot concretar d’infinites maneres i en tot context. Proclamar-los, fer-ne memòria i venerar-los en la litúrgia és una de les intuïcions més genials de l’Església.

Fent memòria i contemplant de prop el relat de la vida dels sants entenem millor què vol dir el seguiment de Jesucrist. Comprenem la serietat i el gruix del missatge cristià. Veient i assaborint la grandesa i saviesa lluminoses d’aquests homes i d’aquestes dones descobrim que Jesús ha actuat en la història i que es viu. Ens convencem de la seva presència, comprenem que és realment cert que Ell és el camí, la veritat i la vida. I per això, el record dels sants és un “instrument privilegiat de la nova evangelització”, com justament ens acaba de recordar el Missatge final del recent Sínode de bisbes (núm.5).

Crec que les comunitats i institucions cristianes podríem avui fer un gran pas endavant en la nostra acció evangelitzadora si recuperéssim seriosament la vida dels sants (almenys els nostres fundadors, patrons, inspiradors o sants més propers), estudiant-la, divulgant-la àmpliament i recordant-la insistentment en totes les nostres activitats, deixant-nos interpel•lar, inspirar i guiar cada dia per ells, amb noves mirades i estudis, amb la reflexió i la pregària.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.