Vés al contingut

“Si us plau, quan vingui aquella senyora gran,que quasi no hi veu, no li cobri les receptes, després m’ho diu, i les hi pagaré jo. Ja és molt gran, i no pot menjar els darrers dies del mes.“
En una farmàcia de barri.

“Avui digues a la teva mare que vindràs a dinar a casa, et convidem perquè celebrem una petita festa “ (La dona mirant aquell nen sap que ahir no va menjar i cada dia el veu més prim).
En una escola de barri.

“Hem anat al tros i hem collit patates i uns tomàquets, ja veurà que són bons. Enguany hi ha bona collita i ens en sobre”.
En una escala de barri.

“Senyora Paca, demà a les 9 ens trobarem al carrer davant de la casa de la família del Fermin que els venen a desnonar. Som més de quaranta. Porti la cassola de sempre”
En una botiga de barri.

“Mira, Joan he anat a comprar i he vist que abans de tancar van rebaixant el preu del peix. He esperat fins al final i l’he comprat a meitat de preu. Pels nens. ! “
Una avia del barri. I un etc molt, molt llarg.

Són aquestes amagades i quotidianes xarxes socials les que més confiança ens donen de cara al futur. Certament molta més confiança que les grans declaracions i els grans programes. Mentre els importants van parlant, molta gent dels barris populars i més empobrits palpen que el sentit de misericòrdia i solidaritat és una petita solució per ara i aquí. S’ajuden sense cap mena de sentiment de fer quelcom important. Els hi surt de dintre, no faltaria més, i es posen en el lloc d’altri. No pareixen per la “prima de risc” , veuen patir als del seu costat i actuen en la mida que poden. Les amagades i petites xarxes socials ens comuniquen esperança i són un consol en mig del desastre.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.