Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El periodista Iñaki Gabilondo va inaugurar el curs de Cristianisme i Justícia el passat dilluns. L’església de Casp va omplir-se per escoltar les seves reflexions. Probablement ha estat una de les millors conferències que he escoltat sobre la situació actual en aquests darrers mesos. Amb la seva habitual capacitat de sintetitzar i interpretar la situació actual, ens va oferir un relat –que em va semblar molt honest– de l’evolució actual del món i dels vertiginosos canvis que estem vivint.

Arran de la nacionalització de Lehman Brothers i de la banca americana, Gabilondo va assenyalar que s’havia entrat en una “gran mascarada”, on la “voracitat del sistema” havia trencat totes les regles. El triomf de la desregulació, del mercat i del capitalisme més salvatge ha comportat que el ciutadans del món es converteixin en “consumidors, competidors i deutors”. Els homes hem perdut el nostre nord i hem anat substituint els nostres valors i les nostres relacions per aquesta espiral que està sacsejant les nostres vides. En un món cada vegada més global, que canvia a gran velocitat com a conseqüència de la ciència i la tecnologia, a més de destrossar el nostre habitat , també, i ho diré en castellà, “nos estamos convirtiendo – en paraules de Gabilondo- en serrín de nosotros mismos”.
 
Quina alternativa?, es demana Gabilondo: “hem de modificar el pensament dominant”. “No podem seguir pensant que l’única alternativa passa per un creixement infinit en un planeta finit”. “A més de la llibertat i la igualtat, ens cal desvetllar la tercera pota de la Revolució Francesa: la fraternitat”. Ens cal tornar a una cultura de la “decència”. Ens cal anar, sobretot, a allò que és essencial: la persona humana i la seva dignitat. Hem de canviar la lògica del pensament dominant: hem d’anar “rumbo al Hombre”.
 
Comparteixo el diagnòstic i l’horitzó. Mirem de tornar a centrar la nostra acció i les nostres prioritats al servei de la dignitat de la persona humana, de totes i cadascuna. Tinguem la capacitat de reorientar aquest vaixell que està fent aigües pels quatre costats. Tornem a centrar l’economia, la política, al servei de la persona humana.
 
Començarem a canviar precisament el dia que deixarem de ser menys ”consumidors, competidors i deutors.”