Per un nou horitzó

Entre els catalans creix la percepció que, en l’Estat dins el qual vivim la majoria, no paren d’augmentar les traves per avançar cap a un reconeixement ple de la llengua i la cultura, cap a un equilibri econòmic i territorial més just. La Constitució ja posava traves a un Estat pluricultural i, no cal dir, plurinacional, però entre molts catalans hi havia l’esperança que era un punt de partida i es podria avançar cap a un federalisme o confederalisme de debò. Bona part dels partits catalans d’esquerra apuntaven aquest camí, encara que potser amb horitzons llunyans diferents. Han passat més de trenta anys i creix la percepció que aquestes perspectives han fracassat. I tot això passa en un context de crisis diverses, d’algunes de les quals la població n’és més conscient que d’altres i en pateix les conseqüències de manera immediata. I molta gent, que tant costa que s’il·lusioni, s’ha anat engrescant amb la proposta de passar a ser un nou Estat d’Europa.

Com a persones que volem ser cristianes i d’esquerres, hi hem d’aportar el nostre esforç, treball i perspectiva des dels llocs i partits en què estem compromesos, cadascun amb els seus projectes. Què hi hem d’aportar? Garantir el respecte per qui pensa diferent, garantir la pluralitat que permet la convivència, fer palès que creiem en la igualtat dels pobles i cultures, continuar treballant per la solidaritat dins Europa i en el món, establir una llei electoral més justa, cercar canals de participació democràtica més eficaços i directes, treballar per minimitzar els obstacles i dificultats que caldrà superar, lluitar perquè els plans d’austeritat que requereixen l’economia i la sobreexplotació del planeta es carreguin sobretot en qui té més i garanteixin l’educació, la salut i l’habitatge a tothom tot redistribuint el treball, potenciar l’economia social, intensificar la lluita contra la resolució armada dels conflictes, contra les polítiques armamentístiques i per la desaparició de l’armament nuclear, reglamentar bancs i finances... Drets humans, drets dels pobles i drets de la Terra han d’anar de bracet, han de ser per nosaltres els tres caps d’una mateixa trena.