Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La fe posseeix un sistema d’idees, però no es redueix a ideologia. Existeix una ordidura autèntica entre fe i ideologia, però les diferències són evidents. Per la fe, es mor. Per la ideologia, es mata. No obstant això, hi ha el risc que la fe perdi la seva essència i es converteixi en ideologia. A aquest fet apunta el segon manament: «No prendre el nom de Déu en va.» Sovint, en la història, s’ha utilitzat la fe per defensar unes idees determinades, per imposar una visió concreta del món, per anul·lar la consciència de les persones. El problema era la fe? No, sinó la seva manipulació. Un tema en el qual insisteix Benet XVI: «La religió és pau, no violència» i «el fonamentalisme és sempre una falsificació de la religió».
 
Les veritats en les quals es basa la fe configuren els dogmes, que orienten el pensament sense encotillar-lo. Aquí entra el diàleg entre fe i raó amb totes les seves variants culturals. La fe es considera una virtut teologal, és a dir, una virtut en referència a Déu. L’evangeli segons sant Mateu (16,13,28) explica dos diàlegs seguits entre Jesús i Pere. En el primer, Pere reconeix en Jesús el Messies i aquest afirma que aquest coneixement és fruit de la revelació del Pare. En el segon, Pere vol evitar que Jesús afronti la seva passió i mort i ha d’escoltar de boca del seu mestre una de les frases més dures que Jesús va pronunciar: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs!» La raó rau en la fe: «Perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.» La fe exigeix una gran purificació. Suposa una visió d’eternitat. Moltes maneres de pensar no s’ajusten a l’essència de la fe. Pere actua amb la millor intenció de protegir el seu mestre d’una mort segura, però posa així en perill la seva missió d’anunciar la bona notícia. Des de la fe, les coses, sovint, es veuen d’una altra manera. L’ego, les idees imperants que sorgeixen del poder, del prestigi i dels diners, corrompen la visió de la realitat. La fe no té la seva seguretat en les formulacions del catecisme, tot i que hi poden ajudar molt, sinó en el Déu de Jesucrist.
 
«Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,15), però la persona de fe es pregunta en els esdeveniments de la vida: Quin és el punt de vista de Déu sobre els temes que m’interessen o em preocupen? Per això, la fe no és un objectiu, sinó un camí que es recorre cada dia.

La fe té la seva arrel en el Déu de les veritats; la ideologia, en les veritats de Déu. La fe és un do; la ideologia, una conquesta. La fe genera màrtirs; la ideologia, botxins.