Acabo la lectura de “El simbolismo del templo cristiano” de Jean Hani i no deixo de preguntar-me el perquè d’aquest llibre, és a dir, si serveix d’alguna cosa als arquitectes d’avui per als seus encàrrecs eclesials o si aporta quelcom d’esperança per al creient. Per una part entenc que cal recuperar la simbologia de les esglésies però el que proposa l’autor és un recuperació formal dels símbols sense que aquests apuntin al que és essencial i del que no parla enlloc: la misericòrdia de Déu. Perquè, de què serveix posar la clau de volta amb al imatge de Crist a 888 peus d’alçada (és a dir, significar a Crist com la pedra cantonera d’un edifici a la mateixa alçada que el nombre numèric del seu nom) si això no aporta cap Bona Nova al creient?; De què serveix que tot el temple segueixi unes harmonies numerals d’arrel pitagòrico-platònica si aquesta no mostra la bogeria de la creu?; De què serveix que l’edifici sigui una analogia de la muntanya sagrada que trobem en tantes religions si això va deslligat de les benaurances que Jesús hi predica des del seu cim al sermó de la muntanya?; De què serveix que un edifici tingui una planta cruciforme si això es queda en formalisme antropològic?, etc. La "perfecció" cristiana no es basa en un conjunt de relacions o veritats simbòliques hermètiques i tancades, sinó en la bondat i el perdó d'un Déu que fa ploure sobre justos i injustos (Lc 5, 43-48).
Reconec que l’espai del cristianisme ha de ser simbòlic i ha d’apuntar al misteri que el genera, però a voltes es cau en un discurs de caire de cabalístic, cosmològic o bíblico-mític que resulta indesxifrable o no diu res sobre l’esperança escatològica, és a dir, sobre el principi de misericòrdia que dóna lloc a la mateixa comunitat que encarrega l’espai celebratiu. Evidentment que la llum, la forma, la construcció o la matèria han d’ajudar a apuntar el misteri, però aquesta postura no implica que s’hagi de caure en un mimetisme de la idea del temple (i no “cases de pregària” com reclamava Sant Agustí) aliena a l’evangeli. Aquesta és la gran tasca de l’arquitecte per encàrrecs d’espais religiosos cristians: ajudar a revisualitzar els símbols de forma nova i significativa. Amb això, esglésies com La Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín marquen el camí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.