Oleanna

Quan he llegit en alguna crítica el significat del nom Oleanna he recordat la cançó popular adaptada per Pete Seeger que tants cops havia cantat amb en Xesco Boix en els seus pacients intents de que, sí o sí, aprengués anglès a través del cant. No vaig aprendre anglès, però vaig fruir molt de temps de l’amistat d’en Xesco i l’aprenentatge de tot el cançoner de Seeger. Ahir vaig veure l’obra de teatre Oleanna. Un gran obra de David Mamet que amb una magnífica dramatúrgia i interpretació, tornen a confirmar l’excel·lent aposta pel bon teatre que fa el teatre Romea.

Oleanna ens convida a contemplar com el mal ús del poder corromp les relacions humanes. Seria ingenu creure que la corrosió humana es circumscriu al poder polític, no és així. Qualsevol persona pot exercir incorrectament el poder que les circumstàncies ha posat a les seves mans. En aquesta obra, un professor obsessionat per la seva posició personal i una alumne capdavantera d’un grup crític juguen amb el poder per atacar o defensar-se. Qui fa un mal ús del poder, és a dir, aquell que el fa servir per protegir els interessos personals o col·lectius, enlloc de servir als demés, el poder sense amor, denigra i fa mal. L’obra ens mostra durament com aquesta perversió del poder anul·la a les persones. Però també parla, amb encert, de la crisi de les institucions formatives, dels orgulls professionals desmesurats, de la incomunicació malgrat els progressos comunicatius, ingeniosament exemplificats en un inoportú mòbil que dificulta, paradoxalment, la comunicació. Per tot això, i més coses, és altament recomanable aquesta obra.