Enguany són molts els llibres que es publiquen arran del Concili Vaticà II en ocasió dels seus 50 anys. El 1966 va sortir a França un llibret titulat “Les bombolles del Concili” que volia recollir de manera humorística, però sense desacralitzar-la, aquella experiència. Les “bombolles” en relació a les bromes, als estirabots, a les propostes.
Per exemple, pel que fa als lavabos, els membres conciliars tenien dues indicacions en italià (“libero” o “occupato”). Em pregunto on anaven al lavabo les 23 úniques dones presents en aquell univers masculí... Bé, el fet és que un bisbe va proposar jovialment que les indicacions es traduïssin al llatí: “sede vacante” o bé “feliciter regnante”. El llibre “Les bombolles del Concili” es va exhaurir aviat i ara l’editorial italiana Ancora en proposa una nova edició que esperem que els editors catalans o espanyols sàpiguen valorar aquests dies a la Fira del Lllibre de Frankfurt. Ho tindran difícil, de llibres n’hi ha molts, i molt bons.
A la meva manera jo vaig anotant les meves bombolles de les celebracions del Concili de l’any 2012. Quan ja han passat 50 anys la llista, d’una manera o una altra, també té un sentiit. Voldria compartir dues anèctodes recents. És difícil traduir al català la parla romana coŀloquial, l’entonació. Diguin el que diguin, fan riure. Però si el que diuen és graciós de veritat, amb aquella parla la rialla del qui escolta es multiplica.
L’altre dia, obligada a agafar un taxi per l’enèsima vaga de transport públic, amb el taxista va sortir de seguida a la conversa el tema Església-Roma-Papa, etc. Si quan et demanen on vas i dius que vas al vaticà, és difícil fugir d’estudi. Em va tocar un conductor creient i practicant, molt versat en temes teològics, mai vist fins ara, la veritat. Vam aŀludir a la “ventata d’aria fresca” que el papa Joan XXIII volia per a l’Església tot convocant el Concili. El taxista, parlant en romanesc, em va dir “d’aire fresc això rai, el que necessitem ara és aire acondicionat!”.
Però el més curiós va ser arribar a la seu d’un dicasteri vaticà on en un dels pisos hi havia una roda de premsa. El bidell vaticà em va indicar el pis, però va voler saber quin era el títol exacte de la roda de premsa, perquè no l’havia copsat bé. Li ho vaig dir: “És per a un congrés internacional que es titula Les dones teòlogues rellegeixen el Concili Vaticà II. El bidell se’m va quedar mirant perplex, gairebé es posa les mans al cap. Devia tenir uns quaranta anys. Em va dir mig espantat “Les dones teòlogues elegeixen el Concili Vaticà II???” M’havia entès malament. O jo havia parlat masssa ràpid. “No –li vaig aclarir- les dones teòlogues re-llegeixen, fan una relectura del Concili Vaticà II”. I llavors, el bidell de la porteria d'un dels dicasteris de Via della Conciliazione se’m va apropar encara més i em va dir, amb el seu accent romanesc: “Perdoni, jo veig tots aquests cartells sobre el Concili Vaticà II, però... Vostè que és periodista, digui’m, sisplau, el Concili és allò on s’escull el nou papa...?”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.