Visc a Barcelona, carrer Balmes; sí una mica més a munt de la Diagonal. És un apartament petit: cuina – menjador – sala, una habitació, bany i una menuda terrassa amb quatre testos de geranis. M’hi trobo bé. Els veïns del sobreàtic són una parella anglesa, que quasi ni es noten. Estic a lloguer. Com que encara tinc feina, puc sobreviure. Si un dia s’acaba el treball possiblement ho hauré de deixar, i anar a casa dels pares. Ells ho saben i hi estan d’acord. M’he acostumat a viure al dia; demà, oh demà! ja veurem.
El cor no el tinc a casa. Bé, ja m’entens. El tinc a Tudela. M’encanta Tudela, perquè allà hi viu la persona que m’estimo. Una mica lluny, certament, encara que depèn de com es miri. També podria estar el meu cor a Reggio Calabria, a Londres o a Singapur. Va trobar feina a Tudela, després de cercar-la per mig món. Ho considero una bona sort. Visc a Barcelona doncs, i estimo al que hi ha a Tudela.... si, és cert, el que es diu viure, visc a Tudela.
Aquest correu m’ha recordat una frase de Sant Bernat que vaig llegir fa temps. Avui he estat mirant les seves obres i al final l’he trobada. Està escrita en llatí i té la concreció d’una llengua clàssica. Diu: “ibi verius habitas, ubi amas, quan ubi animas”, que vol dir: que allà vius veritablement on estimes, més que no pas on habites”. N’he quedat pensant sobre el valor i el sentit d’una frase com aquesta, i m`he emocionat una mica per la seva bellesa i la seva profunditat.
Senyor Jesús, que m’estimes i t’estimo. Tu ets el meu habitatge veritable. Deia Sant Pau en Ell existim, ens movem i som.
És cert que la que em va escriure el correu de fet viu més a Tudela que a Barcelona, perquè “el seu cor està on hi ha el seu tresor”. Aquesta és per a ella la millor vida, la que li dona coratge, delicadesa, il·lusió i futur.
Ens podríem preguntar avui on vivim. Quina és la nostra llar interna, la de l’amor. Fonamental, no?.
Potser coincideix dintre de les parets de casa nostra. També pot estar en altres llocs. I per què no dins nostre? On habita Aquell que és la font de tota la realitat?, Aquell que va dir: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” i en el mateix discurs deia: “Qui m’estima, guardarà les meves paraules; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer-hi estada en ell.”
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.