Vés al contingut
Aquest dimarts Barcelona va viure una jornada marcada per la gran manifestació per a la independència. El Govern de la Generalitat ha donat suport directe a aquesta gran manifestació. Després d’una inèdita i intensa campanya de promoció a través de TV3 i Catalunya Ràdio, gent vinguda de tot Catalunya va concentrar-se al centre de la ciutat fins desbordar ­–fins i tot– les previsions més ambicioses. Si bé aquesta manifestació és, en primer lloc, una expressió de molts catalans a favor de la independència –el seu lema era ben evident–, crec que fa palès, sobretot, l’estat d’ànim del país, decebut amb l’actual model autonòmic especialment després de la desfeta de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, de la fatiga i l’avorriment de la campanya anticatalana que hem viscut durant aquests darrers deu anys i, no ho oblidem, de la crisi econòmica que viu el país.
La mobilització de país endins ha estat molt gran. Com mai s’havia vist. Haurem de veure la mobilització de les zones metropolitanes de Barcelona, que, intueixo, serà molt menor. Alguns partits han canviat els seus posicionaments polítics per no veure’s desbordats per l’onada de la manifestació. El nacionalisme català, CiU, ha abraçat –legítimament– l’independentisme; veurem ara si el seu comportament posterior és coherent o continua amb els seus pactes de legislatura amb el PP, curiosa aliança en aquestes circumstàncies. ERC renova, amplia i enforteix el seu projecte. El PSC, perdut i sense relat. El PP, a casa.
Sens dubte ens queden moltes preguntes després d’aquest gran esdeveniment. Rajoy i el PP canviaran la seva política en relació amb Catalunya? Com respondrà la Brunete mediática espanyola davant d’aquest pas d’una part molt important del poble de Catalunya? El pas següent serà promoure una gran coalició per a la independència de Catalunya de cara a les properes eleccions? El catalanisme polític quedarà reduït a l’independentisme?

En qualsevol dels escenaris, queda clar que aquesta manifestació és l’expressió, que ja reflecteixen les enquestes, d’un augment sense precedents de l’opció per a l’independència en el nostre país. Ho escoltes, Espanya? No veus que l’ofec econòmic i financer es fa inaguantable, que les campanyes contra la nostra llengua, cultura i educació atempten directament contra la nostra identitat, que la recentralització de l’estat ens porta al trencament definitiu?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.