Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Vivim moments d’atzucac. Les respostes que donem a la situació socioeconòmica i política que vivim, així com a la seva dimensió religiosa, marcaran clarament el futur. Com a ciutadans, la crisi econòmica, les retallades, el model d’estat, el rescat, el pacte fiscal, la independència... són desafiaments que requereixen grans decisions. Com a cristians, la fe i la nova evangelització en aquest context problemàtic, així com altres temes pendents, no exigeixen menor compromís.

En qualsevol d’aquestes decisions, hi pesen dues actituds, que es poden harmonitzar, però que sovint es contraposen. Com et sents més: nét dels teus avis o avi dels teus néts, fill dels teus pares o pare dels teus fills? En el primer cas, el que és important és el passat, les arrels, la tradició. Davant d’això se sacrifica tot. En el segon, el que és determinant és el futur, els horitzons, els nous reptes. Ruptura amb tot l’anterior. El que seria ideal és viure-ho com una cursa de relleus. Rebem el testimoni de la generació anterior amb agraïment i, després de l’exercici de la nostra responsabilitat pel temps que ens toca córrer, el passem a la generació següent amb la consciència del deure complert. Però no sempre és així. D’aquesta manera, ens allunyem de l’aquí i l’ara. L’11 de setembre d’aquest any 2012, els dos grans lemes seran el pacte fiscal i la independència. Uns, per qüestions geogràfiques, i altres, per qüestions polítiques, se sentiran més lligats a un altre lloc que aquí, quan els seus fills i els seus néts viuen aquí. La nostàlgia o la disciplina de partit els impediran mirar pel futur dels seus.
 
La intransigència presumible davant del pacte fiscal, qualificat per Eduard Ibáñez, president de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, com «una petició justa i raonable del Parlament de Catalunya», accentuarà la reacció a favor de la independència, possibilitat admesa per Barroso, president de la Comissió Europea. En el cas del pacte fiscal, que guanya més adhesions, s’hi veuran els que se senten més néts dels seus avis que avis dels seus néts. Però hi ha un axioma històric: qui no s’esforça pel futur, perd el seu passat. Quan les motivacions es troben a molta distància d’on es viu, es destrueix l’aquí i l’ara. Hi ha subordinació i s’abdica de les pròpies responsabilitats. Massa anys d’incomprensió per mantenir la confiança.
 
A tocar, ens esperen grans dificultats i conflictes. Necessitarem diàleg, serenitat, lucidesa i fermesa. Ens dividiran i caurem a la trampa. Si ens deixem.