×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La consellera Irene Rigau va participar aquest any en la Jornada de professors que tenim al començament de cada curs a la nostra facultat, com explica avui mateix CatalunyaReligió. Va ser presentada pels Drs. Salvador Pié, president de la Fundació Blanquerna, i pel nostre degà el Dr. Climent Giné, que en van destacar la seva trajectòria professional, que es va iniciar com a mestra, i també la seva passió per l’educació, passió que va també transmetre al llarg de la seva intervenció. Tot un privilegi tenir entre nosaltres la consellera, just en aquests dies d’inici del curs escolar en els que hi ha molts actes i en els que ben segur la seva agenda està ben plena. 

En la motivació per la seva intervenció hi havia una constatació: els resultats del sistema educatiu no son bons. Ho destaca aquests dies la premsa: Tenim un  percentatge del 26% d’abandonament prematur dels estudis, unes taxes de graduació de l’ESO per sota la mitjana espanyola i europea o, per exemple, l’indicador de que un 51% dels alumnes de primer d’ESO no aproven totes les matèries. En l’educació obligatòria hi ha una franja important de joves que no arriben a assolir les competències mínimes. La consellera Rigau va dir que “no estem obtenint els resultats que pensàvem. Pensàvem que reduint les ràtios d’alumnes o posant una ràtio de més d’un mestre per aula, milloraria la qualitat i els resultats”. No es això el que indiquen els estudis internacionals sobre qualitat en l’educació. Així doncs “si volem resultats diferents no podem fer sempre el mateix”, digué la consellera recordant la coneguda frase d’Einstein. 

“La qualitat la determina el mestre”, va dir Irene Rigau. Els països europeus amb els millors resultats educatius donen molta importància al perfil del mestre. Per exemple a Finlàndia, digué la consellera, els estudiants que tenen empatia amb els nens/es i els joves (participen en esplais, agrupaments, associacions...) passen al davant, en l’accés a la Universitat, als que tenen només un bon expedient acadèmic. Hem tingut aquí poc en compte el perfil del mestre. Irene Rigau portava un llibre a la ma de principis dels 90 editat per Cruïlla en una experiència en la que Blanquerna en el seu moment va participar junt amb la Fundación Santa María, un espai que vàrem denominar “Proposta: Espai de Pedagogia”. En aquest llibre la recordada pedagoga Maria Rubies parlava del perfil del mestre i deia: “Com ha de ser el mestre? Què ha de tenir? Què ha de saber?” Llegia la consellera del text de Maria Rubies: “El mestre requereix uns trets en la seva identitat: creu en l’home, s’esforça en conèixer l’home, espera en l’home”. Es a dir que una persona pessimista no pot ser mestre, “si creus en el potencial de la persona podràs desvetllar-lo”, digué Irene Rigau, que continuava exposant com a diferencia de principis d’aquells anys 90’s, després com a sistema hem posat l’accent més en els recursos que en la persona, en la confiança en que tot ho solventaria la organització-administració i això ha portat a un cert desplaçament de la responsabilitat.

El mestre que es necessita ha de ser també generalista, culte. L’excés d’especialització en una branca de coneixement pot estar bé, però cal sobretot saber desvetllar en l’alumne el desig i la motivació de conèixer. Santaló deia que el mestre ha de tenir un coneixement general de totes les matèries i “alguna dèria”. Irene Rigau exposà com, els plans d’estudi de les Facultats d’Educació (que sovint són molt especialitzats) acaben tenint uns resultats o uns altres, que acaben afectant a la societat. Emplaçà a les Facultats d’Educació a seguir aquest camí de posar l’accent en la persona i reconegué i agraí, en algun moment de la conferència, l’aportació significativa de Blanquerna en aquest aspecte durant tants anys.

Hi hagué més elements, però em referiré a un darrer aspecte. La consellera va dir també que “el mestre, abans que res ha de ser exemplar”. Que tot educa o maleduca. Hem potenciat molt la funció del “mestre com a ciutadà”, que té una visió de la societat que vol transmetre,  i poc la del “mestre com a professional” que posa en el centre l’alumne i el seu desenvolupament com a persona.  En aquest sentit digué als mestres: “el dia en que la mirada d’un nen o un adolescent no et faci pessigolles per dintre, t’has de plantejar canviar d’ofici”.

Sense voler dir que els mestres que treballen en les escoles no ho siguin, tanmateix necessitem bons mestres!