Vés al contingut

Comença el mes de setembre, un temps de tornada a la feina.

Molts ens imaginem davant d’una muntanya escarpada que hem de començar a escalar i això se’ns fa molt pesat. Però en realitat no és així. No cal començar a treballar amb tota la intensitat, perquè els altres també es troben com nosaltres. És més natural anar recuperant el ritme amb suavitat.

Per altra banda, en certa manera podem mantenir vius els moments de vacances. Podem seleccionar algunes estones de les vacances per fixar-les a la memòria i arxivar-les en el nostre àlbum de records: fotografies mentals de sensacions de la natura, de paisatges oberts a l’horitzó, d’estones que hem passat nedant o surant en l’aigua del mar, que hem sentit el vent a la cara o hem contemplat els estels o els núvols al cel. Aquestes imatges ens poden ajudar en moments de molta activitat. Si ho volem, només caldrà tancar els ulls i “obrir-les” amb l’ordinador portàtil que és el nostre cervell, per recuperar en certa mesura les plàcides sensacions que hem sentit.

Però hi ha encara més possibilitats. Tot i que ens endinsem a la ciutat i a l’activitat laboral, espiritualment podem viure d’una manera molt semblant a qui es deixa endur pel vent, a qui avança vers l’horitzó o s’endinsa a l’aigua del mar. De fet, el mar, el vent i l’horitzó han estat símbols molt utilitzats per persones de totes les tradicions espirituals per descriure la seva experiència. I és que la vida espiritual és com un fluir en mans de Déu.
Avançar en la vida espiritual és com situar-se a la platja davant del mar. Primer el mires però estàs bé tocant de peus a terra. T’atreu i passeges per la vora, tens calor i et mulles els peus... Però el mar t’ atreu a submergir-te. Dones un pas cap a Ell i l’aigua es retira, dones un altre pas, et torna a mullar i es retira encara més. Quan ja has avançat un tros, de sobte la marea puja i no tens més remei que nedar... Però llavors t’adones que sures, que aquest Mar és molt benèvol i nedant en Ell ets més feliç que quan et sostenies amb els teus peus.
En aquesta línia, podríem situar-nos davant del nou curs i pensar en aquells aspectes de la nostra activitat que ens fan sentir més realitzats com a persones. Provar de reforçar-los, de viure’ls amb plenitud.
També podem pensar si hi han coses noves que ens agradaria fer (un curs de reciclatge, un voluntariat, una activitat creativa, quelcom compartit amb un amic o familiar...). La nova etapa és una oportunitat per deixar-nos impulsar per noves il·lusions.
Aquestes serien les onades que ens atreuen cap a Ell. Perquè si superem les pors d’ endinsar-nos, comprovarem que la vida espiritual ens porta a realitzar allò que portem dins nostre. Potser, si ens deixem portar per aquestes onades, la muntanya escarpada s'anirà transformant en una agradable platja refrescant.
Les obres de l’escultor Eduardo Chillida són bons exemples d’aquests símbols espirituals.
Aquí podeu veure dues imatges d’obres seves: Per una banda l’escultura “Elogio del horizonte”,situada a Gijón, que amb la seva forma ens acull, ens abraça i ens orienta de cara a l’Horitzó. Per altra banda, el “Peine de los vientos”, que s’obre vers l’Oceà sense lluitar contra la seva força i que, a mesura que ha passat el temps, s’ha anat fonent amb Ell.
Tant de bo siguin útils perquè visquem el millor possible aquesta nova etapa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.