Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La realitat és més complexa del que alguns voldrien o d’allò que el parlar comú i, fins i tot, els mitjans de comunicació reflecteixen.

Des de fa més de 25 anys, els ensenyament obligatoris els imparteixen escoles públiques i escoles privades. Per raó de la titularitat queda clar quines escoles són públiques i quines son privades. Però de privades n’hi ha de dos tipus substancialment diferents: les concertades i les no concertades. Les concertades reben finançament públic i ofereixen els ensenyaments obligatoris en règim de gratuïtat com les públiques i participen de les mateixes normes i procés d’admissió d’alumnes. Les no concertades tenen un règim d’accés lliure i no són gratuïtes.

Les escoles concertades són ensenyament públic? Hi ha motius suficient tant per contestar que sí com per contestar que no. A Catalunya la LEC resolt l’equívoc dient que públiques i privades concertades constitueixen el Servei d’Educació de Catalunya. Però és una terminologia que encara no està molt popularitzada.

Tot això treu cap en relació a la perplexitat que sovint em provoquen certes opinions o –encara pitjor- afirmacions que pretenen passar com a informatives.

Des de que el maig de 2010 van començar les retallades a l’ensenyament, totes les retallades aplicades a les escoles públiques i al seu professorat han tingut la seva correlació, tot i que les situacions no són del tot equiparables, a les escoles concertades i al seu professorat (disminucions salarials, disminucions en altres despeses, substitucions, millores socials, increments de ratio...). En alguns casos les mesures s’han aplicat de manera més dràstica a la concertada i els pocs casos en que no s’han aplicat es perquè la situació de la concertada ja era menys favorable abans de la retallada que la de la pública un cop aplicada. Aquest és el cas de l’increment d’hores lectives a secundària. Resulta que, tot i els increments practicats al professorat de la pública, els seus companys a l’escola concertada encara els superen en hores lectives. Anàlogament passa amb les substitucions. 

Si això ha estat així, que així ha estat com es pot comprovar el els textos legals i en els detalls de totes les mesures, com és que encara es parla només de retallades a les escoles públiques o d’atacs a les escoles públiques o –en el sumum del despropòsit- de mesures per afavorir la privada? És només l’equívoc al que aludia o hi ha, com penso, quelcom més?

Com es que persones de talla intel·lectual, com l’escriptora i docent Imma Monsó, són capaces d’escriure coses com les que va publicar la Vanguardia el dia 21 de juny?

I ara sempre em quedarà el dubte (llevat que a la conselleria li toquin cent pots de la primitiva) de saber si, amb més recursos, Rigau s’hauria dedicat només a afavorir la privada com sempre han fet els governs convergents o si hauria fet algunes de les coses que va dir a l’Àgora.

O com és que un expert en temes educatius –que no pot caure pas en l’equívoc per ignorància- com ho és el director de Cuadernos de Pedagogia, titula un recent editorial de la revista “Golpe letal a la ecuela pública” i no fa cap precisió, sobre l’abast de qui rep el cop, al llarg de tot el text?

Quan la darrera vaga d’ensenyament vaig utilitzar l’expressió interrogativa “Una vaga a la concertada per defensar l’escola pública?”, hi ha qui em va recriminar que la meva actitud dividia o enfrontava pública i concertada. No ens equivoquem no soc pas jo qui enfronta o divideix. Hi ha qui té molt clar que cal aïllar la concertada. La millor forma es facilitar l’equívoc i no parlar mai de concertada. Com si el joc fos només entre escola pública i escola privada sense més especificacions.