El Corriere della Sera, el més important dels diaris milanesos, ha inaugurat recentment una sèrie d’articles aplegats sota l’epígraf de «bones notícies». El ressò ha estat notable en els diferents mitjans. La creació d’aquest espai apunta a una necessitat alhora que expressa una anomalia. En el contingent immens de notícies que cada dia salten als teletips, als espais informatius de televisió, a les pantalles dels ordinadors o dels telèfons mòbils, predominen en un percentatge altíssim les males notícies. Per què? Potser perquè es produeixen més fets conflictius? Potser perquè la selecció que fan els diaris obeeix a la idea que la morbositat i els escàndols sempre susciten més audiència? Quin és el filtre que s’utilitza per a la seva publicació? Crear un espai reservat a les bones notícies pot ser una idea excel·lent, però pressuposa que la resta del diari es dedica a males notícies o, almenys, a informacions neutres. Per què resulta tan difícil trobar notícies bones? És problema dels periodistes o també dels lectors, que demanen material d’escombraria per satisfer-ne la curiositat? Per què hi ha tantes reticències davant dels fets constructius i les actituds generoses? Per què el bé genera tant d’escepticisme? Sempre que hi ha una bona notícia, costa acceptar-la, com si hi hagués gat amagat, com si no se’ns digués tota la veritat, com si s’amagués alguna cosa vergonyosa, com si darrere de qualsevol virtut pública s’agotzonés un vici privat. L’allau de notícies negatives, de males notícies, al qual assistim contamina l’ambient moral i psicològic de les persones i de la societat. No és estrany que les depressions augmentin. Queda poc marge per a l’esperança.
Hi ha bones notícies, males notícies i notícies falses. No sempre és fàcil assenyalar la tipologia de cada notícia, perquè la seva presentació obeeix, gairebé sempre, a criteris de subjectivitat. No hem de confondre una bona notícia amb una notícia agradable i encara menys amb un engany. La bona notícia es nodreix de valors, de continguts humans profunds, de propostes essencials, del servei a la veritat. Que un president de govern digui que «estem a la Champions League de l’economia mundial» o que un altre afirmi que «Espanya va bé», tal com ha passat amb els dos darrers presidents del Govern espanyol... són notícies bones o dolentes? Són notícies falses amb una pàtina de missatge optimista, que no respon a la realitat. L’economia ha demostrat que estem a regional i no a la categoria màxima. Per dir si un país va bé, cal veure si les mesures adoptades tenen projecció a llarg termini. Hem vist esclatar la bombolla immobiliària i les caixes dels bancs, l’origen de la qual té les arrels a les èpoques en què es repetia sense parar la cantarella de l’«Espanya va bé».
L’òptica cristiana es nodreix de l’evangeli de Jesucrist, paraula grega que significa «bona notícia». Es pot proposar un mètode de llegir i d’interpretar la realitat a la llum de l’evangeli. Es tria qualsevol fet, problemàtic o no, i davant d’ell es pregunta: «Quina seria en aquest cas la bona notícia?» Enfront del maltractament de la dona, per posar un exemple, quina seria la bona notícia? Perdre’ns en anàlisis sociològiques o, al contrari, defensar amb fermesa la dignitat de la dona, estimular-ne l’autoestima, sancionar l’agressor i procurar transformar-ne l’actitud, promoure les relacions igualitàries de respecte i convivència? Tot allò que allibera la persona, que la fa més amorosa i veritable, és una bona notícia.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.