Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Durant tres setmanes he tingut una nova oportunitat d'endinsar-me en la societat i cultura britàniques des d'una ciutat, en molt sentits especial i única, com és Oxford. Avui començo el recull de tres "imatges" de la meva estança.

La nova religió dels britànics : el shopping
 
Gran Bretanya és un dels països europeus més secularitzats. Les ciutats i pobles estan plenes d’esglésies que ens recorden el pes de la Church of England, de l’Església Catòlica, d'altres esglésies protestants -metodistes i presbiterianes entre altres- i des de fa unes dècades de l'Islam. Unes esglésies estan més buides que altres, amb tot, la gran majoria resten sense massa vida.
 
Oxford és exemple d'aquest procés de secularització i, també, de canvi del panorama religiós: els colleges -la gran majoria vinculats a l'Església Anglicana- mantenen les vespres, amb els seus respectius cors, amb una litúrgia tradicional i acurada; en els  seus respectius serveis litúrgics hi assisteixen majoritàriament els turistes que volen visitar el college de manera gratuïta. Les parròquies anglicanes de les barriades no semblen mantenir una vida massa activa i dinàmica; els assistents a la Sung Mass del diumenge al matí sobrepassen la mitjana d'edat de l'assistència a les esglésies catalanes. Els caputxins - greyfriars- i els dominics -blackfriars- d'Oxford mantenen una presència significativa i les seves celebracions dominicals, menys musicals, compten, però, amb una mitjana més jove i familiar. Un antic teatre de Cowley Street ha estat convertit en la seu del Cristian Life Center, amb un servei religiós de dues hores de música i espectacle, pregàries, lectures de la Bíblia, ple a vessar d'afrobritànics. Al costat d'aquest teatre es troba una gran mesquita – amb minaret inclòs- de la comunitat paquistanesa. A més, s’obrirà molt aviat el Oxford Center for Islamic Studies, un edifici espectacular que està quasi acabat, amb una mesquita que segueix l'arquitectura dels antics colleges britànics. I no pot mancar, òbviament, els Yoga Center que es troben una mica arreu de la ciutat.
 
He descobert, però, que la gran majoria de britànics han abraçat plenament una nova “religió”que fins i tot els porta a una pràctica dominical en família. Ja sabia que una de les activitats més preuades de les nostres societats occidentals de la Societat anomenada del Benestar és el consum. El consum ha esdevingut un factor clau en les nostres societats fins arribar al punt fins i tot dramàtic i malaltís: si no consumim no creixem, sinó creixem no produïm riquesa. Apa, doncs, a consumir....Ara bé, no m’imaginava fins a quin punt el consum ha arribat a convertir-se en el centre de les vides dels britànics. Si, fins a un punt que el diumenge és el dia familiar del shopping. Famílies i famílies – unides i alegres- opten per anar-se’n una bona part del diumenge als grans centres comercials –els seus Tesco, els nostres Carrefour- per comprar, dinar junts i passar el dia. El fet de comprar junts els relliga. És l’activitat dominical que els aplega i els fa feliços.
 
Les esglésies s’han buidat i els centres comercials s’han omplert. Les famílies durant els dies laborals quasi no es veuen. En moltes famílies s’ha suprimit el sopar familiar i els nens a quarts de set ja són a l’habitació amb els ordinadors, els videojocs i la televisió. Els pares sopen sols cansats de la llarga jornada laboral. Això si, el diumenge s’apleguen passejant pels immensos malls –centres comercials- i la família s’uneix comprant.
 
Probablement aquest és un exemple més de l’americanització de la societat britànica. És un exemple més de la penetració cultural de la societat capitalista i mercantilitzada en els nostres hàbits i imaginari cultural i vital. És probablement una de les raons de la secularització real de les nostres societats i de l’abandonament del fet religiós i espiritual substituït per una nova “religió” que ens ha envaït quasi sense adonar-nos-en: el consum, la “nova religió” dels britànics.
Pensant en la nostra situació, la decisió del govern Rajoy – tan preuat per alguns bisbes de l’estat- de liberalitzar els horaris comercials és una mesura major de cara a reforçar la secularització de les nostres decisions. Es convertirà també en la nostra “nova religió”?