(Albert Farriol) Sempre m’havia desassossegat una mica, perquè no l’acabava d’entendre, la paràbola de “l’amo de la vinya” que a diferents hores del dia va a contractar colles de treballadors i al final els paga a tots el mateix jornal. Els que han treballat tot el dia no semblen estar gaire conformes en cobrar un denari; el mateix sou que els que s’hi han posat a mitja tarda. Jo tampoc entenia massa que fos un tracte just. “L’amo” els diu: “Company, jo no et faig cap injustícia...¿que no puc pas fer el que vulgui amb el que és meu?,¿o és que tens enveja perquè jo soc generós?”. José Antonio Pagola, en el seu llibre Jesús, aproximació històrica (Ed. Claret, pàgs. 167 a 171), ens planteja: Quina mena d’amo és, que contracta jornalers per treballar escassament una hora... tanta pressa li corre la verema? També ens dóna una informació: un denari era l’equivalent a la despesa diària per la subsistència d’una família al temps de Jesús. A vegades un petit matís, una informació que no es té, pot ser la clau per entendre o no un fet, unes paraules, una situació... Pagola m’ha fet entendre que “l’amo de la vinya” procura que tots tinguin almenys un denari al final del dia, per cobrir les depeses mínimes de la família i garantir-ne la dignitat i la subsistència. I aquesta és la justícia que ens demana que practiquem! Jesús implantava el PIRMI fa dos mil anys.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.