(Quim Cervera) En un recent programa, Singulars, el periodista Jaume Barberà va entrevistar la benedictina Teresa Forcades. El programa ha estat vist i revist per molta gent. Penso que, en bona part, perquè la religiosa apunta una triple crítica al capitalisme, amb una claredat, pedagogia, legitimitat i credibilitat d’alt nivell. En primer lloc destapa la mentida que el mercat sigui lliure (tal com es creu, es diu i es dogmatitza), ja que hi ha unes grans empreses al món que el condicionen enormement. En segon lloc posa al descobert una altra falsedat en què es basa el sistema econòmic establert. Desmantella que les persones actuem sempre per l’estímul del diner i del benefici materialista. Segons la benedictina Teresa les persones tenim moltes altres motivacions per realitzar les nostres actuacions i fins i tot per crear empreses. Finalment, va exposar que el capital se’n porta una bona part del que produeixen els treballadors en una empresa. I va citar la plusvàlua de Marx com una crítica ja força coneguda.
La veritat és que vaig estar content que per fi, després de molts anys, i de manera pública algú cités Marx. I no és tant segur que aquesta critica marxiana al capitalisme, sigui tant coneguda, sobretot per les noves generacions, que potser ni tal sols l'han estudiat. Una prova és els desconeixement que en tenen molts dels participants del 15-M. Marx després de la caiguda del mur de l’est alemany i de la URSS, ha quedat si no desprestigiat, molt oblidat. És una llàstima, ja que amb la caiguda dels països que justificaven el seu règim amb el pensament marxista (que de fet en molts dels seus elements no el van seguir), actualment tenim la possibilitat de tornar a Marx des-condicionat d’aquests règims autoritaris i estatalistes. I precisament necessitem Marx per analitzar què ens passa. No solament Marx, és clar. El pensament analític social ha avançat posteriorment però la teoria de Marx en la sociologia, com la de Freud en psicologia, té una pregnància i unes descobertes bàsiques que no podem de cap manera menysprear.
Per això celebro i felicito la Teresa Forcades, d’una generació diferent que la meva, que va viure l’hegemonia del marxisme en les anàlisis, estratègies i cultura de l’esquerra en temps de la transició, s’hagi atrevit a citar-lo d’una manera positiva i em penso que fresca i nova. Potser la meva generació ens vam agafar Marx de forma massa dogmàtica i crèdula. Avui dia qui el llegeixi el por emprar com una aportació adequada per conèixer molts dels fenòmens que ens passen. A la vegada així podem reconnectar el pensament de diverses generacions, i el diàleg ens pots er fecund per oferir als moviments socials i a la població eines de coneixement i guies per a l’acció.
Per exemple l’abisme cada cop més gran entre uns pocs al món que tenen les grans riqueses, i una majoria pobra, que ja havia anunciat Marx, perquè estava en el “rovell” del capitalisme, s’està donant de fa temps al nostre planeta. La impossible regeneració del capitalisme, que està basat en l’afany de lucre i per tant no ens han d’estranyar aquest conjunt de fets que ara observem amb més claredat, gràcies a la crisi, ja està en els plantejaments marxians. El sentit evolutiu dels sistemes econòmics -el capitalisme ja és un pas endavant en referència al feudalisme-, i la necessitat de caminar vers la societat socialista és un altre element declarat per Marx. I l’anàlisi de la dinàmica social sobre la base del conflicte de classes, encara que avui dia s’hagin de completar pels conflictes de gènere, ètnics-nacionals, generacionals i altres, és fonamental per entendre què ens passa.
Sé que encara molts dels nostres dirigents eclesiàstics tenen una visió negativa de Marx o només hi veuen els aspectes ètics, i ateus, sense haver-lo llegit. Molta gent d’Església ha confós Marx i la seva proposta de societat comunista amb els països dictatorials de l’est europeu i continua tenint l’aversió a l’anàlisi de la realitat quan sembla que ens pot donar elements no del tot digeribles segons les nostres perspectives o interessos. Molta gent coneix Marx a través dels seus detractors i no ha entès el fons humà i humanitzador que el movia ni la seva perspectiva científica, encara que com tot científic, tingui les seves subjectivitats, errors, i perspectives esbiaixades segons la seva psicologia, interessos, idees, intuïcions, emocions i circumstàncies que li va tocar viure.
Espero, doncs, que Teresa Forcades i altres intel·lectuals orgànics i pràctics ens ajudin amb les aportacions de Marx i d’altres, a trobar les eines transformadores d’aquesta realitat social injusta.
Quim Cervera. Sociòleg i capellà
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.