No sóc de polemitzar. Primerament perquè no m’agrada i després perquè –i això ho vaig aprendre amb la Roser Bofill- s’ha de confiar molt en la intel·ligència del lector. En aquest sentit, també moltes vegades hem discutit si CatalunyaReligió ha d’oferir enllaços a notícies que no són gaire de la “nostra devoció”, però sempre he defensat el mateix criteri: la intel·ligència del lector. Així, no sóc de dir sempre la darrera paraula, sinó de dir una paraula i que cadascú pugui valorar el que es diu i qui ho diu (en la comunicació les dues coses són importants).
Explico això perquè fa un dies em van dir que “no podia quedar sense resposta” el comentari d’Octavi Sánchez a l’article Petita història de Ràdio Estel. Però com que jo ja havia dit el que creia que havia de dir i ell també, pensava deixar-ho aquí. En tot cas, seria interessant la veu dels qui van ser acomiadats de Ràdio Estel en el canvi de direcció o dels responsables d’aquesta suposada etapa que diu “ben poc evangelitzadora”.
Però ara m’arriba per correu electrònic un comentari de Jaume Aymar, actual director de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana, que també hi vol dir la seva. Perfecte. Doncs aquí ho teniu, tal com m’ha arribat:
“No tinc cap ànim de criticar els meus predecessors en el càrrec: ells es van trobar amb unes determinades circumstàncies i van procurar donar-hi resposta des del seu estil. Ho conec prou bé perquè durant un temps vaig formar part del patronat i havia de despatxar sovint amb ells.
“Però m’ha dolgut que mossèn Octavi Sánchez insisteixi en una crítica habitual que alguns fan a Ràdio Estel quan diu parlant de Joan Pau II i la Nova Evangelització que 'el beat polonès no es referia a tenir música en anglès durant tot el dia amb petits missatges de pensadors cristians i no cristians'. Ell sap que Ràdio Estel és molt més que això, que la música no és sols americana, sinó que es canta en català (31% de les cançons), en castellà, en francès, en italià, en irlandès, i fins i tot en llatí en un programa insígnia com Cantate Domino (música clàssica religiosa); que es retransmeten dues eucaristies setmanals, que hi ha programes litúrgics quotidians (laudes, vespres, completes) i de devoció (rosari, àngelus, salve); que continua el comentari de l’evangeli en diverses hores del dia, que hi ha programes dedicats a comentar la Paraula de Déu com La Taula de l’Evangeli; que diversos bisbats de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona, Urgell, Solsona) hi tenen ara un programa setmanal, que ara tots els bisbes de Catalunya hi llegeixen la seva carta dominical; que hi ha programes explícitament de valors humans i cristians com Missatge en una ampolla, Valors a peu de carrer, De cap i de nou (premiat) i Punt.org (premiat en dues ocasions); que hi ha falques de divulgació de la Doctrina Social de l’Església, amb el suport de la Fundació Albert Bonet, etc.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.