Encara no feia una setmana de la presentació del llibre “
Cap a una arquitectura de l’esperança” que vaig poder assistir amb en Pau Vidal sj a la defensa de la tesi doctoral de
Ricardo Gómez Val “
La construcción de templos parroquiales en Barcelona entre 1952 y 2000”, a l’edifici Coderch de l’ETSAB, el passat divendres a les 11:30. No deixa de ser significatiu que, en tan poc temps, hagin aparegut aquests dos esdeveniments que tornen a actuar el debat i la reflexió sobre l’arquitectura religiosa contemporània, un tema aparentment secundari o menystingut tant en el camp teològic com en l’arquitectura actuals.
L’estudi realitzat per Ricardo Gómez, com apunta el títol, es centra en les construccions parroquials de Barcelona entre el 1952 i el 2000, dates que corresponen a l’aparició de la Instrucció d’Art Sagrat i a la publicació de “El espíritu de la litúrgia. Una introducción” de l’aleshores Cardenal Joseph Ratzinger. De totes les construccions parroquials, Ricardo Gómez es centra en l’estudi de 56 edificis i, fent un estudi comparatiu, arriba a les conclusions, algunes de les quals són les següents:
· Recuperació del sentit de la orientació: Només tres esglésies estan orientades a l’est, però precisament aquestes són dels darrers anys (del 96 al 99)
· Progressiva disminució de la superfície: Es passa dels 800 m2 als 400 m2 de mitjana, amb una llum de la nau d’uns 15 m.
· Disminució de les fites simbòliques (campanars), tot i que són demandats pels usuaris.
· Absència d’un llenguatge comú. Així i tot, cal destacar la generalització de l’ús del formigó armat en 44 dels 56 edificis estudiats, un fet que ha portat a estar alerta pels costos de reparació d’aquestes estructures a l’aire lliure per part d’una notificació vaticana del 2000.
· Aplicació de sistemes estructurals de planta lliure.
· Importància de la coberta en el disseny i definició de l’edifici.
· Escassetat d’elements ornamentals. Cal un disseny d’aquests elements ja en el mateix projecte.
Al final de l’acte el Dr. Gustavo García Gabarró, Cap d'Immobles de l'Arquebisbat de Barcelona i membre del jurat, va destacar la tasca prolífica d’aquest jove arquitecte que ja ha edificat dos parròquies a l’Arquebisbat de Barcelona (la Parròquia de Sant Domènec de Guzmán i la Parròquia de Santa Rosa de Lima) i va suggerir la publicació d’alguna mena de manual per a arquitectes als quals se’ls encarregui un edifici d’aquesta tipologia, una invitació que considero molt interessant.
Recomano la lectura del seu article "Els temples parroquials de Barcelona a la segone meitat del s.XX" (a Temes d'Avui, núm. 37)
