Vés al contingut
Seguint les reflexions de l’article anterior (aquí), passem ara a preguntar-nos pel sentit pastoral de la Basílica de la Sagrada Família i en què pot ser modèlic aquest temple proposat com a paradigma de la Nova Evangelització per Rino Fisichella. Sobre la temàtica pastoral, és evident que el temple no pot ser entès ni viscut plenament si no és en clau de pregària i, especialment, en clau litúrgica (com tampoc pot ser entès sense les lleis de la matèria). Els atributs eucarístics que coronen l’exterior de la nau principal, la infinitat d’elements de custòdia que hi ha al capdamunt de les naus laterals o la significació de les diòcesis del món a les columnes i els vitralls així ho testimonien. Així doncs cal motivar en la mesura del possible l’ús pel qual va ser pensat el temple, per tal que no passi com a la Cripta de la Colònia Güell (el primer “assaig” de la Sagrada Família) que, de tant museïtzar l’espai, tan sols deixen fer dues misses el diumenge i a més a més a l’accedir-hi et pregunten si vas a missa o no. Tot un llastre per a l’activitat pastoral.
Per altra banda, convindria anar pensant en un recorregut espiritual per a les visites a la Sagrada Família perquè, després d’arribar al capdamunt de les obres actuals i contemplar la panoràmica que es va oferint de la ciutat, caldria evitar que el visitant pugés al capdamunt de la torre de Crist, la torre central, com qui puja al mirador de la Torre Eiffel barcelonina. Barcelona és una ciutat que ja poseeix diferents miradors i a la qual li agrada i li escau ser mirada. Alguns d’ells són naturals, com el Tibidabo o Montjuïc, i d’altres són fruit de mans humanes, com la torre Agbar de Jean Nouvel o la torre de comunicacions de Collserola de Sir Norman Foster, però caldria trobar un sentit de peregrinatge per accedir al capdamunt de la Sagrada Família. Juntament amb aquest tema, durant la visita vaig poder descobrir l’espai que s’està construint en la base de la torre de Crist. Es tracta d’un espai privilegiat, amb unes vistes i una significació excepcionals que convé aprofitar. Personalment crec que ja hi ha prou espais museístics en el complex del temple (per exemple l’adaptació de l’edifici de les escoles pels obrers) i que caldria preservar aquest lloc per a la pregària de la mateixa manera que s’ha preservat l’espai que hi ha en aquest eix vertical del temple: el presbiteri i la cripta. Si el Codi de Dret Canònic diu que “No s’obrirà en l’església cap entrada o finestra que comuniqui amb les cases dels seglars; i si ha soterranis sota de les mateixes o peces al damunt, no es destinaran per a usos merament profans” (L.III, Tit. IX, c.1164) caldria valorar també aquesta prohibició per als locals que hi ha a sobre d’un espai consagrat.
Finalment, entrant en quines coses de la Sagrada Família poden ser paradigmàtiques per als temples del s.XXI, se m’acut que, tot i ser un edifici únic i irrepetible, hi ha diversos aspectes a tenir en compte que presento en forma de llistat:
· Urbanisme: Un edifici de forma exempta que dialoga amb el paisatge urbà oferint una fita visual enmig d’una trama asèptica i racional, significant l’entorn i oferint-se per qualificar l’espai públic.
· Tecnologia: Un edifici que respon a la sinceritat estructural i tecnològica del seu temps sense que aquesta limiti o fagociti l’expressivitat explícita del que és sinó que la incorpora (el que es diu tantes vegades que Gaudí posa “els retaules a l’exterior”). En definitiva: que la tècnica no limiti la pastoral (i viceversa!)
· Simbolisme: Un edifici que es mostra particular, arrelat en un país, i que alhora pot ser universal (és a dir “catòlic”), que aprofundeix allò que vol transmetre i que això pugui qüestionar a tothom qui el visita, com una bona obra d’art que apunta al Misteri que acull. Un símbol obert al transcendent.
· Evangeli: Un edifici que pugui ser Bona Nova de cap a peus: des de la seva motivació inicial fins a la seva darrera concreció material (per exemple l’atenció de Gaudí envers els treballadors). Un edifici per a l’esperança.

Encara em queden coses pendents a tractar després de la visita. Un d’ells és sobre la possibilitat d’ús d’elements de cobertura metàl·lics, com s’està estudiant aplicar en la gran marquesina de la façana de la Glòria, però crec que això mereixeria un altre post en un altre moment.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.