Una de les víctimes menys conegudes d'aquesta crisi i de l'estat lamentable de les finances de la Generalitat és la cooperació catalana al desenvolupament dels països més pobres.
He tingut ocasió de parlar-ne sovint en aquest blog i avui és imprescindible que en torni a parlar.
Sóc plenament conscient de les enormes dificultats de liquiditat i del greu dèficit de la Generalitat. Entenc que quadrar els pressupostos catalans i no fer suspensió de pagaments és molt complex. Entenc que el sistema de finançament de Catalunya és clarament inadequat per finançar les competències del Govern, sumat a la manca de suficients poders legals i financers, a l'injust dèficit fiscal, a la deslleialtat i pressió del Govern espanyol i a les directrius de moment inapel·lables de Brussel·les. Entenc que són dificilment evitables pel Govern les retallades de despesa pública en el principals capítols i sé que en bona mesura ho fa contra la seva voluntat i els seus interessos electorals.
Però el que no entenc són els criteris que s'utilizen per determinar i ajustar les retallades de les despeses i administar la tresoreria. Certament, és fàcil opinar sense tenir-ne la responsabilitat ni tota la informació. Però hi ha coses que senzillament no s'entenen i, entre elles, no s'entén en absolut que hagi estat necessària la pràctica supressió de la cooperació oficial catalana al desenvolupament dels països més pobres del món, el famós 0,7%, que era (i formalment encara és), un compromís polític i parlamentari de consens, amb ampli recolzament social i convertit en exigència legal per la Llei catalana de cooperació al desenvolupament (2001). Ara tot això és paper mullat.
Quin altre qualificatiu que el de "desballestament" es pot donar al fet de retallar en dos anys un 81% (per sobre de qualsevol altre departament o política -excepte públicacions-) el pressupost dedicat a aquest capítol? Estem parlant d'un pressupost de 49 milions el 2010 (un tant per cent realment molt petit en el conjunt de les finances de la Generalitat, que no arribava encara ni de lluny ni al 0,7% dels ingressos incondicionats pressupostats per la Generalitat, tal com exigia la Llei) fins a deixar-lo en solament 9,5 milions el 2012.
I encara més greu és el fet que l'Agència Catalana de Cooperació (que ha eliminat ja la meitat del seu personal i prepara nous ajustos), ha comunicat que no té liquiditat i que no pagarà en aquest any la major part de compromisos assumits en anys anteriors per resolucions i convenis legals amb bona part de les ONG catalanes que canalitzen aquests ajuts cap als països més pobres o que fan sensibilització i incidència política entorn a aquesta problemàtica. Uns compromisos legals que han comportat ja despesa i endeutament a les ONG afectades i que ara es veuren atrapades per l'impagament d'aquest deute públic. Aquests impagaments (sumats a una total manca d'informació sobre previsions de pagament futures) obliguen en aquests moments a les ONG a aturar la major part dels seus programes, rescindir o suspendre contractes de treball i deixar en l'estacada nombroses entitats i comunitats dels països pobres que n'eren beneficiaris.
Avui les ONG afectades ens hem mobilitzat per reclamar un calendari de pagaments seriós i d'inici immediat.
Som concients que existeixen molts col·lectius afectats per les retallades i pels retards en els pagaments. Però ens assembla que la cooperació ha estat posada deliberament a la cua, potser amb innaceptable i insolidari argument de "primer els de casa". Això suposaria trair frontalment l'esperit solidari que ha expressat sempre el poble de Catalunya amb els països més pobres, que pateixen crisis i problemes molt i molt més greus que els nostres, i des de fa molt més temps que nosaltres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.