Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Moltes vegades parlem dels fariseus de l’Evangeli, aquells hipòcrites que imposaven càrregues pesades als més febles i que volien humiliar Jesús, perquè la seva vida els qüestionava. El compromís de Jesús amb les persones era revelador de la seva
disponibilitat incondicional a la causa del Pare i aquest era el mirall de l’única i veritable religió: la de l’amor!
 
Amb els qui anaven de perfectes per la vida, que se’ls menjava l’enveja i la supèrbia els feia creure’s els millors i els més perfectes, Jesús va ser implacable. Els va dir raça de d’escurçons, sepulcres blanquejats, hipòcrites. I pel to i el context, ens imaginem que a Jesús se li regirava l’estómac davant de tanta farsa i impostura, i sens dubte que li feia molta pena i tristesa que en nom de Déu el seu Pare es creguessin amb el dret de jutjar i condemnar sense misericòrdia.
 
I aquells beats metzinosos, que disfressaven les seves frustracions amb la cuirassa del zel de Déu, són els qui es van aliar amb el poder polític per treure’s del damunt, ni més ni menys, que el Déu de la vida que els visitava en carn humana. I se’l van carregar sense pietat, i en el súmmum de la maldat, pensaven que donaven glòria a Déu, perquè ells eren els perfectes!
 
Han passat molts anys des que el Profeta i l’amic de Natzaret va caminar pels camins de Galilea i de Jerusalem, predicant l’amor i besant el nostre fang. I se’l van carregar, perquè qüestionava amb
les seves obres, la vida còmoda i fàcil a què ells s’havien acostumat, emparant-se en tradicions caduques i insignificants, i el pitjor de tot és que ho feien en nom de Déu profanant la divinitat.
 
He vist l’ombra allargada d’aquells impostors, que des de coves lúgubres i sense donar la cara tiren la pedra i amaguen la mà; i la d’aquells que, parlant de «correcció fraterna», s’obstinen a mantenir
relacions fratricides, per esborrar del mapa els que els són incòmodes i mantenir així l’statu quo de la seva mediocritat, sense perdre les formes ni les maneres. Els he vist de prop, però els he vist després d’haver conegut el Mestre i amic de Natzaret, i només puc plorar i sentir una tristesa molt profunda. Que potser no han conegut l’amor? Per què el seu cor obstinat rebutja la llum i s’obstina en la foscor?
 
He vist els fariseus de cor obstinat. I no els he odiat ni els he maleït, simplement, ho dic una vegada i una altra, els he vist, els he sentit i els he plorat.