Vés al contingut

El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va fer pública una declaració sobre el projecte Eurovegas la setmana passada. En un text clar, valent i precís, es manifesta en contra del projecte. Tot i reconèixer les possibilitats econòmiques que se’n deriven, centra la seva crítica en el rebuig del joc: "segons llegim al Catecisme de l’Església Catòlica, afirmem que el joc moralment acceptable té uns límits, és a dir, els límits que estableix el perjudici seriós per a la subsistència pròpia o aliena, l’addicció, l’abús, la servitud, la injustícia...". Pel que fa al projecte d’Eurovegas, aquest és el tema de fons: afavorir al nostre país un gran centre assentat en el vici del joc i en tot allò que sempre se’n deriva: blanqueig de diner, corrupció –i no només política– i prostitució.

Així mateix, aquesta setmana hem conegut algunes dades més del personatge impulsor del projecte. El diari Ara recollia una editorial del New York Times sobre Sheldon Adelson, l’impulsor del projecte, que us recomano. Segons el principal diari dels Estats Units, Sheldon Adelson no només és un dels principals finançadors de les campanyes del Partit Republicà, amb més de 60 milions de dòlars gastats durant aquest any, sinó que també està essent investigat pel Departament de Justícia per possible pràctiques delictives. L’editorial acaba afirmant: “Per a un home, en un moment en què no hi ha límits legals o morals a la compra d'influències, gastar-se desenes de milions és una misèria si es tracta d'aconseguir que siguin elegits uns republicans que prometen mantenir intactes els seus milers de milions.” El NYT fa referència al canvi de la legislació americana –avalada pel Tribunal Suprem– que suprimeix les limitacions a les donacions a les campanyes polítiques americanes. Llegiu l'enllaç amb el NYT, està tot dit.

Hem de parar atenció. No podem perdre el nord. No podem ser alhora Massachussets i Nevada, són models antitètics. Catalunya no és un país desèrtic com Nevada i la irrupció d'un projecte com Eurovegas pot afectar la nostra convivència i la nostra projecció exterior. La cultura del diner fàcil, de l'entreteniment estripat de Las Vegas, del joc i dels vicis, de la corrupció moral pot augmentar notablement al nostre país. D'altra banda, Barcelona, i en molt menor mesura Catalunya, són coneguts al món com a ciutat i país per la seva arquitectura, els seus paisatges, les platges, la cuina, el clima, també per la seva gent. Tot plegat ens ha donat una projecció positiva al món.
Ni pel projecte ni pel seu promotor, Eurovegas és bo per a Catalunya i per a les seves generacions futures. Si volen que es quedi a Madrid i que així ompli els forats de Bankia i les autopistes buides: cada vegada, malauradament, s'assembla més a Las Vegas... 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.